Lleida
11/24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


L’encant de l’abandonat Àrreu



Un estudi determina el període i les condicions dels allaus a la vall


L’any 1803 una allau històric va segar 17 vides de veïns d’Àrreu, a les Valls d’Àneu. Els supervivents varen reconstruir les cases en un indret proper però aquest va quedar despoblat el 1980, quan la darrera família, els de casa Golet, van abandonar el poble.

La vall d’Àrreu constitueix la banda sud del massís de Marimanya, a les Valls d’Àneu. A sis quilòmetres d’Esterri i situat a 1.250 metres sobre el nivell del mar, podem observar un seguit de cases abandonades. Pertanyent al terme municipal d’Isil, al marge dret del riu Àrreu, la vegetació campa a plaer entre murs i edificis buits des de fa quaranta anys.

El nou poble d’Àrreu va ser construït del que va quedar de l’allau del 1803. Aquella allau, que va tenir lloc un 25 de desembre, va posar fi a la vida de 17 de les 88 persones que habitaven el que avui dia es coneix com ‘Les bordes d’Àrreu’. Si passegem per un dels seus dos carrers amb cases d’estil pirinenc, arribarem a l’església romànica de Sant Serni i a un mirador sobre la vall.

Els temps sembla aturat en les parets de les llars que, fins als anys 60, encara estaven habitades. De fet, tres veïnes d’Àrreu d’aquell moment, va estar fent pressió a les institucions perquè els arreglessin el camí per arribar al poble. Els anys van anar passant i la gent abandonava Àrreu per anar a viure a altres indrets més ‘amables’, amb camins menys difícils de transitar i amb una meteorologia més acollidora. Així als anys 80, la darrera família, els de casa Golet, van abandonar definitivament el petit municipi de les Valls d’Àneu i aquest es va veure definitivament despoblat.

El pròxim dimecres 26 d’agost a les 22.00 hores s’estrenarà a l’EcoMuseu de les Valls d’Àneu el documental d’Aleix Gallardet ‘Camí d’Àrreu’. La producció repassa a través d’una quinzena de testimonis, l’evolució d’Àrreu: des de l’històrica allau de principis del segle XIX, passant per les problemàtiques veïnals de la zona per construir una carretera d’accés, fins a la història d’una jove que va viure a Àrreu a principis de la dècada dels 90 pràcticament en aïllament i, que va abandonar el poble per les pressions rebudes arran de que a Baqueira es volguessin ampliar les pistes d’esquí.

 

Elena Muntan i Pere Oller elaboren un projecte de 5 anys per saber la magnitud i la temporalitat dels despreniments de neu

A través de fonts històriques i escrits que daten del segle XVIII i XIX, mitjançant enquestes als veïns de les poblacions properes i fent una inspecció exhaustiva sobre el terreny; en Pere Oller, consultor en riscos geològics i nivològics amb la seva empresa GeoNeu Risk, i l’Elena Muntan, biòloga especialitzada en dendrocronologia han pogut establir quina és la dinàmica de les allaus que s’hi han produït al llarg dels anys al barranc de Monars.

Amb aquest estudi independent, que es va iniciar l’any 2015, en Pere i l’Elena van voler investigar d’on baixen les allaus, quin abast poden arribar a tenir, amb quina freqüència es donen aquests fenomens i sota quines condicions mediambientals. Així, allaus com la de Gessa a la Vall d’Aran el 1444, la de Tavascan a 1604 o, la més recent, la d’Arinsal l’any 1996; es poden estudiar per determinar el tipus de problema que pot suposar una allau.

Una d’aquestes allaus històriques, la de 1803, va ser la que va destruir l’antic poble d’Àrreu, ara anomenat ‘Les bordes d’Àrreu’. Actualment ja no en queden més que ruïnes i algunes pedres disseminades pel terreny. Antigament, Àrreu havia estat un indret propici per a la ramaderia i la pastura.

Amb la finalitat de donar resposta a les preguntes sorgides sobre les allaus, l’Elena Muntan, a través de l’estudi dels anells dels arbres, ens explica com va ser l’inici de la investigació sobre el terreny i la geomorfologia d’aquest al barranc de Monars. “El primer que vam constatar és que no hi ha arbres prou vells per a testimoniar el descens de l’allau de 1803. Haurien de tenir més de 212 anys” i afegeix que “pocs arbres en la trajectòria de l’allau superen els cinquanta anys”. De fet, fotografies aèries antigues mostren que la densitat de bosc és força recent, en especial a la conca del barranc de Monars. Això va permetre datar altres allaus que s’han anat donant a la zona. Així, van veure que les davallades d’allaus més freqüents es van succeint de forma periòdica cada 5 anys i que la darrera allau va tenir lloc l’hivern entre el 2013 i 2014. També hi ha altres allaus que succeeixen cada 30 anys. Finalment, hi ha les allaus de magnitud excepcional com la de 1803. Amb les dades obtingudes de les allaus més freqüents, els investigadors han pogut fer una aproximació sobre el volum que devia tenir tota aquella neu que va destruir el poble d’Àrreu: de l’ordre de 600.000 metres cúbics que devien baixar pel riu Àrreu i que, molt probablement, haurien arribat a la Noguera Pallaressa.  

 

El testimoni impassible de l’ermita romànica de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu

La Mare de Déu de les Neus d’Àrreu és una ermita romànica del mateix tipus arquitectònic amb estils occitans que es pot veure a la majoria de temples que daten de la mateixa època de la Vall d’Àneu i parts d’Aran. És un temple de nau única, amb un absis semicircular, sobrealçat per un dels costats pel desnivell del terreny. Té una porta senzilla orientada al nord amb un anagrama de Crist esculpit en un bloc de pedra. Amb un estil igualment sobri, compta amb un petit campanar d’espadanya a la façana oest.

L’ermita està situada en una petita elevació del terreny, a l’oest del poble d’Àrreu, a la dreta del riu d’Àrreu i a l’esquerra del barranc del Pinetar, a uns gairebé 500 metres del poble, uns 80 metres més enlaire. Descansa al bell mig d’un prat, en una zona coneguda com l’Aubaga, al camí de les escales a l’estany del Rosari, al nucli d’Àrreu, que està a una altitud d’uns 1.250 metres, mentre que l’ermita està a uns 1.337 metres sobre el nivell del mar. Curiosament, l’elevació d’aquest terreny ha fet que les allaus que s’han anat donant al territori, no hagin afectat pràcticament a la seva estructura.

El president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella, explica que “la petita ermita dedicada a la Mare de Dèu de les Neus d’Àrreu, estava en estat d’abandó i fins i tot, s’havia fet servir com a borda”. Fins que l’any 2013 es va procedir a la seva restauració. Desenvolupat dins del marc del programa Romànic Obert, el projecte per a aquesta intervenció va permetre retornar l’esplendor inicial al temple: es van fer uns treballs d’adequació de l’entorn de l’ermita per facilitar el seu accés i dignificar-lo. Així mateix i pel que fa a l’estructura de l’edifici, se’n van resoldre uns problemes d’humitats que tenia el temple, així com es van reparar les esquerdes que patia part del campanar a causa de les condicions climàtiques i meteorològiques de la seva situació natural. Tanmateix, a l’interior es van fer els treballs de restauració de l’absis romànic que va ser restaurat. També es va acotar i adequar els murs i la teulada de l’ermita perquè el seu ús sigui perdurable en el temps i constitueixi una mostra de l’estil romànic de les Vall d’Àneu.

 

Fotografies i agraïments:

Ferran Rella, Joan Blanco, Aleix Gallardet, Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Oller, P.; Fischer, J.-T.; Muntán, E. The Historic Avalanche that Destroyed the Village of Àrreu in 1803, Catalan Pyrenees. Geosciences 2020, 10, 169.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats