Lleida
17/29° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Núria Pradas: “La vaga dels animadors de Disney Studios va transformar Hollywood”



L’escriptora barcelonina guanya el premi Ramon Llull gràcies al llibre ‘Tota una vida per recordar’


L’escriptora Núria Pradas (Barcelona, 1954) havia de presentar dimecres a Lleida la seva darrera novel·la, Tota una vida per recordar, on tracta la història d’una jove que s’obre camí en la indústria de Disney com animadora als anys trenta. 

Pradas explica a LA MAÑANA que el llibre “és un homenatge a les dones de qualsevol professió que han hagut de lluitar perquè s’han vist en mans dels homes”. Tota una vida per recordar narra la història de la Sophie Simmons, una noia de 16 anys, que decideix deixar la seva família enrere “per complir un somni” i traslladar-se de Nova York a Los Angeles per treballar com animadora. 

La novel·la s’emmarca als Estats Units en un període convuls, comprès entre la Gran Depressió i la Segona Guerra Mundial, i en un entorn en el qual la protagonista haurà de batallar per obrir-se un camí en un món, el de l’animació, clarament dominat pels homes. 

“Aquest és un problema que encara no ens hem tret de sobre i m’agradaria que fessim una reflexio sobre les causes i el perquè”, assegura Pradas, que gràcies a aquesta novel·la ha estat guardonada amb el premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres catalanes (60.000 euros).

Pradas explica que l’origen de la novel·la li deu a la seva filla petita, il·lustradora i animadora en 2D. “Em parlava molt sobre el fet de com va costar a les dones arribar al món de la animació i com durant molts anys es dedicaven a fer tasques menys artístiques com pintar o entintar”, detalla. Tot i que és fictici, la protagonista del llibre està inspirada en dues dones que van fer el primer pas en la indústria, Retta Scott i Mary Blair. La resta de la novel·la i cronologia també es basa en la realitat, compresa entre Blancaneu (1937), “el primer llargmetratge animat en color que va repercutir en l’edat d’or de Disney”, i Dumbo (1941), que va coincidir amb el moment en què els estudis “entren en una vaga salvatge que va durar tres mesos i que va posar sobre la taula els drets i reclamacions dels treballadors”. Aquesta fou conduïda per Art Babbitt, un dels caps visibles de la vaga. “Ell era conscient que la desigualtat entre els homes i les dones era abismal. Tot i ser un dels animadors més mimats i més ben pagats, la seva lluita va transformar Hollywood”, recorda Pradas. 

Walt Disney acabaria acomiadant-lo per ser l’instigador del moviment sindical.

Núria Pradas alerta del moment “complicat” que viu el sector del llibre arran de la cancel·lació de la diada de Sant Jordi, “que per a les llibreries i editorials petites ho és tot”, i del tancament de botigues a causa de la crisi del coronavirus. “Haurem de fer un esforç entre tots perquè afecti el menys possible al sector”, reconeix. De moment aquesta paralització de l’activitat ha comportat, en el seu cas personal, la cancel·lació de cinc presentacions del llibre pel territori.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats