Lleida
15/24° C (pluja)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Per què els nadons prematurs necessiten un logopeda?



S'enfronten a problemes com ara la insuficiència respiratòria si els pulmons no són prou madurs o la icterícia, quan per un excés de bilirubina tenen la pell groguenca.


Quan un nadó ha nascut prematurament, s'enfronta a possibles problemes de salut ben coneguts, com ara la insuficiència respiratòria si els pulmons no són prou madurs o la icterícia, quan per un excés de bilirubina tenen la pell groguenca.

A més, cada cop hi ha més consciència que aquests nadons «tenen més possibilitats de desenvolupar un trastorn del neurodesenvolupament», explica Rosanna Marí Vico, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Així, «segons els estudis científics, un 20% dels nens prematurs presenta trets del trastorn de l'espectre autista (TEA), mentre que aquest trastorn afecta un 1,8% dels nens nascuts a terme», afirma Marí Vico. També hi ha un 19% d'infants prematurs amb trets associats a trastorns del llenguatge (TEL), mentre que entre la població general la xifra és del 7%. A més, tenen un risc 2,6 vegades més gran que els nascuts a terme de tenir un trastorn per dèficit d'atenció, amb o sense hiperactivitat.

Aquests problemes de neurodesenvolupament dels nadons prematurs —que són els que han nascut abans de la setmana 37 de gestació— estan vinculats principalment a dos factors. Es tracta del pes en el moment de néixer i de la setmana de gestació en què s'ha produït el part. Però, a més, cal tenir en compte que el cervell del nen prematur és més immadur que el d'un nen que ha nascut a terme i que néixer prematurament pot implicar llargues estades hospitalàries, a vegades amb intubació per a garantir-ne la respiració. «Aquesta condició limita l'experiència del nen en relació amb el seu entorn, els estímuls que reben són diferents», explica Rosanna Marí Vico, que és logopeda i treballa a la Unitat d'Estimulació Precoç del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu.

«És fonamental que un professional de la logopèdia pugui prevenir, detectar i tractar precoçment aquests trastorns de la parla, la comunicació i la deglució en els nadons prematurs», considera Marí Vico.

«En la detecció precoç de les patologies de la comunicació i la deglució hi intervenen professionals de la salut diversos, d'àmbits com ara els de medicina, infermeria, fisioteràpia, psicologia o logopèdia, per la qual cosa és important que en tinguin coneixements. Això no obstant, és imprescindible que els logopedes especialitzats en població prematura intervinguin en la diagnosi i el tractament d'aquestes patologies, afirma Alfonso Igualada, director del  grau de Logopèdia de la UOC (interuniversitari: UVic-UCC, UOC) i també coeditor del llibre Dificultades del lenguaje en los trastornos del desarrollo (vol. III), en el qual es fa referència als problemes específics dels nadons prematurs, concretament en el capítol «Prematuritat i dificultat del llenguatge», de les autores Laura Bosch Galceran, Thais Agut Quijano i Lourdes Busquets Ferré.

Segons Rosanna Marí, durant els primers anys de vida d'un nen el seu sistema nerviós central té una gran plasticitat neuronal i aquesta característica del cervell fa que sigui molt més capaç d'estimular-se. A més, a mesura que el nen creixi aquesta flexibilitat s'anirà reduint i serà més complicat tractar aquests problemes. En canvi, si es detecten molt aviat les dificultats, «es pot estimular el nadó de manera precoç i fer que així augmentin les interconnexions neuronals. El nen tindrà més capacitat per a assimilar i integrar noves experiències que si es fa quan sigui més gran», explica Marí Vico.

Els nens prematurs representen un 8% del total i ja reben estimulació des d'algunes unitats de Neonatologia. «Els logopedes estimulem les funcions motrius orofacials dels nens perquè tinguin més mobilitat, millor succió i millor deglució. Però també treballem amb les famílies, a qui recomanem parlar i comunicar-se amb els nadons, ja que sabem que ajuda al desenvolupament emocional i cognitiu dels nens», afirma Vico.

La família, element clau en l'estimulació precoç

Quan el nen surt de l'hospital, el paper de la família continua essent fonamental. «Sabem que els pares de nens prematurs poden estimular menys o no tenir tanta predisposició a jugar amb l'infant si el perceben com a molt fràgil», explica Gemma Moya-Galé, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, que és editora del llibre Evaluación y diagnóstico en logopedia de l'Editorial UOC

«És important que la família se senti apoderada per a estimular precoçment el seu fill. La millor prevenció prové de la família i és important que no tinguin por de preguntar als professionals especialitzats sobre les coses que ells intueixen que no van bé», apunta Rosanna Marí.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats