Lleida
6/15° C (sol)
97% 26 km/h



Trapero es va plantejar detenir personalment Puigdemont després de la DUI



El major assegura que la magistrada del TSJC va remarcar que els tres cossos policials actuaven conjuntament l'1-O


El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, es va plantejar la possibilitat de detenir ell personalment l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en cas que ho ordenés un jutjat després de declarar la DUI el 27 d'octubre del 2017. Ho ha explicat durant la tercera sessió d'interrogatori a l'Audiència Nacional a preguntes de la seva advocada sobre el pla per detenir tots els membres del Govern i que va encarregar als comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el 24 d'octubre. A més, ha assegurat que la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Mercedes Armas va remarcar als tres cossos policials que havien d'actuar conjuntament l'1-O.

Sobre el 20-S, Trapero ha explicat que el mateix dia i l'anterior la Guàrdia Civil va demanar ajuda als Mossos per poder sortir de diversos escorcolls ordenats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. Efectius de l'àrea de mediació i d'ordre públic es van desplaçar a diversos punts i van permetre la sortida de les comitives judicials i policials, fins i tot patint agressions per part d'alguns manifestants. En el cas de la Conselleria d'Economia hi van anar nou agents i comandaments de mediació des de primera hora del matí i durant tot el dia.

Ha explicat que el comissari Ferran López va parlar des de les 9 del matí i durant 40 trucades al llarg del dia amb el coronel de la Guàrdia Civil que dirigia l'escorcoll a Economia, i sempre davant de Trapero. Tots els requeriments que el coronel feia a López van ser atesos, ha assegurat Trapero. De fet, des del 2015 aquell va ser l'únic dia que la Brimo ha estat retirada dels punts de vigilància antiterrorista, excepte l'aeroport del Prat, per ajudar la Guàrdia Civil.

En aquella actuació es va prioritzar la mediació perquè així es feia sempre des del canvi de model i de filosofia de l'ordre públic del 2013. En les reunions amb la fiscalia i els altres cossos policials dels dies posteriors no se li va transmetre cap queixa per l'actuació dels Mossos davant d'Economia. Tampoc hi va haver cap queixa pel fet de no haver tancat cap col·legi preventivament els dies 29 i 30 de setembre tot i estar ocupats, com tampoc ho van fer Guàrdia Civil ni Policia Nacional, que també havien visitat algun centre.

"Els tres cossos eren policia judicial"

Durant l'interrogatori de la seva advocada, Trapero ha recordat el contingut de les instruccions de la fiscalia i els "problemes" que va traslladar per escrit perquè podien comportar algunes de les seves indicacions, com ara el tancament de centres de votació abans del dia 30, ja que afectava dies laborables i molts d'ells eren escoles, l'establiment d'un perímetre de 100 metres, o si també podien actuar en centres privats. "Eren dubtes que vaig plantejar sabent que la gent del cos me'ls plantejarien", ha dit, i tenien "bastant lògica".

Posteriorment, va arribar l'ordre de la magistrada del TSJC Mercedes Armas, que va suposar l'arribada de "diversos canvis". Trapero ha destacat que la magistrada va deixar clar que, a partir d'aquell moment, els tres cossos policials "són els que han de complir amb l'ordre judicial" i que tots tres passen a ser "policia judicial", sense "cap dubte en aquest sentit". "Fins aquell moment, les instruccions de fiscalia anaven dirigides a mi com a major i al cos, i posteriorment n'havia fet alguna a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil", ha afegit. En canvi, també ha remarcat que la magistrada va fer al·lusió a un article de la Llei de cossos i forces de seguretat de l'Estat segons el qual, quan hi ha un servei amb diversos cossos implicats, "qui té la direcció de l'operació és el cos de l'Estat".

Trapero també ha explicat que el TSJC "no parlava de tancament de col·legis" prèviament al dia 30, tot i que sí demanava que s'impedissin actes de preparació del referèndum, i exclou els centres privats. La interlocutòria de la magistrada, segons Trapero, va fer decaure les ordres de la fiscalia.

El 28 de setembre al matí hi va haver la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat i a la tarda es va reunir la cúpula policial al Palau de la Generalitat amb el president Carles Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Interior Joaquim Forn. Els Mossos havien demanat la presència de la presidenta del Parlament d'aleshores, Carme Forcadell, però no hi va acudir. Van plantejar als polítics que hi havia risc d'aldarulls l'1-O, però el Govern va mantenir la seva intenció de celebrar el referèndum. "Espero, president, que no haguem de lamentar una desgràcia", li va dir Trapero a Puigdemont.

En les reunions entre els comandaments policials i el coordinador Diego Pérez de los Cobos es va pactar, segons Trapero, que a cada centre de votació hi aniria com a mínim dos agents de seguretat ciutadana de Mossos, després es respondria amb més agents de seguretat ciutadana o d'ordre públic de la policia catalana i finalment intervindrien els agents antiavalots dels cossos estatals.

La coordinació del mateix dia 1 s'havia de fer des dels diversos Cecor i una aplicació informàtica denominada 'gestor d'esdeveniments', però el mateix diumenge De los Cobos va comunicar que la coordinació es faria a través de cèdules de seguiment a les diverses subdelegacions del govern espanyol a Catalunya. Trapero ha lamentat que cap representant estatal estés als Cecor dels Mossos. Si hagués estat al contrari, "s'haguessin eliminat suspicàcies" per suposats seguiments, utilització de codis i comunicacions, ha dit el major. A més, ha explicat que les comunicacions entre les unitats d'antiavalots es feien per canals diferents de les de seguretat ciutadana, cosa que no recullen els atestats de la Guàrdia Civil presentats a l'Audiència Nacional.

Tres dies abans de la DUI, Trapero va encarregar a Molinero i López un pla per detenir tot el Govern si feia falta, i ell va plantejar la possibilitat "lògica" d'arrestar personalment a Puigdemont. Els dos comissaris li van dir que era millor que es quedés al complex policial central d'Egara i que ja farien ells la detenció del president. També va donar altres instruccions, i el pla va quedar establert el 26 d'octubre.

Preguntat per la seva advocada, Trapero ha explicat que va rebutjar l'oferiment de tornar a ser cap del cos i fins i tot a presentar-se a unes eleccions.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats