Lleida
3/13° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Un dels CDR va declarar que l'objectiu era que Torra es tanqués al Parlament "el dia D", segons el sumari



Jolis va dir que havia de garantir les comunicacions durant una setmana i que podia ser un encàrrec de Presidència o d'un "CNI català"


Un dels CDR empresonat per l'operació Judes, Ferran Jolis, va declarar davant de la Guàrdia Civil que van rebre un encàrrec per una ocupació del Parlament de Catalunya amb la intenciói que el president de la Generalitat, Quim Torra, "s'hi quedés tancat a dins per al dia D". Així ho recull el sumari de la causa, al qual ha tingut accés l'ACN, i que inclou una acta amb la declaració que va fer Jolis davant de la Benemèrita el 24 de setembre pocs minuts abans de la mitjanit. Segons la declaració, a Jolis li van demanar consell sobre si era viable garantir les comunicacions durant una setmana i sense límit de despeses. A més, va dir que l'encàrrec podia venir de part de "presidència", tot i que en un altre moment ho atribueix a un "CNI català".

Els membres dels CDR investigats per terrorisme a l'Audiència Nacional haurien rebut l'encàrrec d'un suposat "grup secret" denominat "CNI Català" d'assaltar i ocupar el Parlament el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el "dia D"- amb l'objectiu de "resistir-hi una setmana", amb el president de la Generalitat, Quim Torra, dins. Segons el sumari, el fi últim del "pla de conspiració" era "subvertir l'ordre constitucional". 

Segons un informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre, el 8 d'octubre de 2018 Xavier Buigas comunica a Ferran Jolis que un suposat "grup secret" denominat "CNI Català" s'havia posat en contacte amb ell "perquè aportés la infraestructura logística necessària" amb l'objectiu "d'ocupar el Parlament de Catalunya, i defensar-lo posteriorment". En converses posteriors, Jolis concreta que l'ocupació s'havia de dur a terme el dia en què s'havia de conèixer la sentència de l'1-O -el "dia D"- i calia "resistir-hi una setmana".

A la primera conversa, Buigas diu que l'ocupació es faria "per la porta principal del Parlament, ja que se'ls facilitaria l'accés des de l'interior" i explica que ell, i "un grup reduït de persones", s'encarregarien de "llogar immobles i locals que els proporcionin seguretat i l'establiment de bases d'intendència". El mateix 8 d'octubre de 2018 Jolis ja hauria acceptat l'encàrrec de confeccionar "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers.

El suposat CNI Català "no venia del CDR" sinó que era un "moviment més burgès", segons l'atestat de la declaració davant la Guàrdia Civil del suposat creador de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), Ferran Jolis, que explica que li haurien dit "que venia de part de presidència". 

Al sumari s'atribueix la creació de l'ERT a Ferran Jolis, membre del CDR de Santa Perpetua de la Mogoda, i que després de la creació de l’equip es va apartar de l'activitat pública perquè "si l’agafaven amb el material, el seu equip, les telecomunicacions, els protocols, els operatius de seguretat els repetidors el posarien a la presó".

En canvi, afegeix la Guàrdia Civil que qui hauria rebut l'encàrrec del "CNI Català" és justament Buigas perquè aportés “la infraestructura logística necessària” per “ocupar el Parlament de Catalunya i defensar-lo posteriorment". Aquest grup, segons l’informe, disposava d’infraestructura organitzada a nivell tècnic i tàctic, i “amplis recursos econòmics i capacitat de mobilitzar milers de persones”. L’ERT, diu la Guàrdia Civil, va assumir l’encàrrec. 

Jolis hauria acceptat la funció d'establir "una xarxa de comunicacions segures i indetectables per poder mantenir comunicacions" entre l'interior i l'exterior del Parlament, que consistiria en "la usurpació" de punts wifi a establiments i restaurants propers. Per garantir les comunicacions una setmana, "no hi havia límit de despesa", recull l'atestat de la declaració de Jolis.

El 15 de novembre de 2018, s'autoritza a la Guàrdia Civil, "donada la importància d'aquest grup", la instal·lació "de mitjans tècnics de seguiment i localització dels seus vehicles".

'Gandalf' i 'Lisa', Torra i Puigdemont

Segons es recull en diversos punts del sumari, els detinguts utilitzaven el nom de 'Gandalf' per referir-se a Torra i de 'Lisa' per referir-se a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En una conversa telefònica intervinguda entre Jolis i Buigas, el primer li explica que està treballant per "assegurar" les comunicacions entre tots dos.

Un informe de la Guàrdia Civil considera que Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomàs, Xavier Buhigas, Ferran Jolís, Eduardo Garzón, David Budria, Guillem Xavier Duch i Clara Borrero són membres dels CDR integrats en “l’Equip de Resposta Tàctica” (ERT, segons el document) i conformen "un grup fortament organitzat i clandestí disposat a dur a terme accions radicals" i que havien assolit un “estat avançat” en la confecció “de materials explosius i/o indendiaris” susceptibles de ser utilitzats, segons l’informe, "en accions enmarcades en un projecte superior, tendent a la secessió de Catalunya, que comprometrien greument la integritat de persones i béns”.

Segons la Guàrdia Civil, els ERT són els encarregats de dur a terme “les accions més sensibles seguint la línia estratègica dels CDR que requereixen un plus de compromís i professionalitat en la seva execució”. L’objectiu que tenien, apunta el document, és “subvertir l’ordre constitucional de manera material mitjanant una estratègia planificada i organitzada”. En concret pretenien “imposar una realitat de fers consumats mitjançant la presa de control del territori i l’afectació de sectors estratègics (econòmics, d’abastiment, comunicacions, transport, telecomunicacions, etc)” fet que “suposa una amenaça directa a l’ordre constitucional establert i als drets i llibertats que se’n deriven”. 

Els CDR, “organització criminal”

Segons la Guàrdia Civil els CDR són una “organització criminal” que des de la seva creació al 2017 “ha evolucionat fins la màxima clandestinitat”. Els detinguts, continua, formarien una cèl·lula que havia de portar les accions “a un nivell superior” .

La primera acció dels ERT, "una reunió amb la germana de Puigdemont” 

Segons l'informe, la primera acció dels ERT va ser "una reunió in itinere dins d’un vehicle en moviment amb la germana de l’expresident Puigdemont on es va lliurar material 'super confidencial'". La reunió es va mantenir "entre unes mesures de seguretat realment excepcionals pròpies d’organitzacions criminals o terroristes", amb "vehicles llançadora, vehicles posteriors de contra vigilància, telecomunicacions segures i emissores".

La trobada amb la germana de Puigdemont té lloc el 15 de setembre de 2018 i, segons l'anàlisi que fa la Guàrdia Civil de "les intervencions telefòniques" entre Jolis i Buigas, s'executa la reunió "amb la intenció d'entregar documentació sensible i establir comunicacions segures" entre Puigdemont i Torra.

En la seva declaració davant la Guàrdia Civil, Ferran Jolis va explicar que ell havia participat una sola vegada en un reconeixement de terreny que feien els CDR abans de les accions. En aquell cas va ser per decidir la ubicació d'una reunió amb Montserrat Puigdemont, germana de l'expresident. Segons Jolis, la germana de l'expresident arribaria en tren i estava sent vigilada. La dona va demanar a Jolis que li creessin un compte de correu segur per parlar amb el seu germà. S'havien conegut anteriorment en un sopar popular a Santa Perpètua de Mogoda, on vivia Jolis, per recaptar fons per a la caixa de resistència. Es van saludar i algú, no recorda qui, va suggerir a la germana de Puigdemont que Jolis podia crear un sistema de comunicació segur.

Segons consta al sumari, Montserrat Puigdemont va demanar una reunió discreta. El dia de la trobada, Jolis va anar amb Xavier Buigas, que conduïa el cotxe de Jordi Ros, tot i que aquest últim no formava part dels Equips de Reacció Tàctica dels CDR, malgrat participar-hi en alguna ocasió. Ros no va anar a la trobada. En un altre cotxe viatjaven Eduard Garzón i David Budria, marit de Clara Borrero, com a mesura de contra vigilància. Com que ningú seguia la germana de Puigdemont, la dona va pujar al primer cotxe.

Van circular per l'autovia C-17 i Jolis i Puigdemont anaven asseguts al seient de darrere, segons el seu relat. Jolis li va preguntar a la dona com es comunicava amb el seu germà, i li va dir que normalment a través de l'aplicació mòbil Signal o videotrucada. Jolis li va recomanar el sistema de correu electrònic ProtonMail i que encriptés les comunicacions. Però no ho va acabar fent, perquè Jolis li va suggerir que la dona el truqués per ensenyar-li a fer-ho per telèfon, però la dona mai el va trucar més. Segons Jolis, la germana de Puigdemont va baixar del cotxe a Cerdanyola del Vallès.

El conductor del cotxe també va preguntar a la germana per què l'expresident havia suspès la primera declaració d'independència, i la germana va assegurar que l'expresident se'n penedeix.

Dies després de les detencions, alguns mitjans de comunicació van publicar la trobada amb una germana de Puigdemont, però atribuint-la a una altra, Anna Puigdemont. Aquesta última 

va negar haver participat en cap reunió. "És materialment impossible que jo hagi participat en aquella reunió per raons familiars, perfectament acreditades i documentades", va assegurar.

Estructura de l'ERT

Segons l'informe de la Guàrdia Civil del 13 de setembre del 2019, l'ERT s'hauria creat al setembre de 2018, iniciativa de Ferran Jolis, membre del CDR de Santa Perpètua de la Mogoda. La investigació de la Benemèrita conclou que tenen una "estructura jerarquitzada" . D'una banda, hi hauria un "nucli productor" integrat per Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tomas, que estarien utilitzant dos habitatges -un a Sabadell i un a Sant Fost de Campsentelles, com a "laboratoris clandestins" per manipular les "substàncies adquirides" per transformar-les en "compostos perillosos".

La resta de detinguts estarien a càrrec de "dur a terme l'execució de l'acció" i "recopilar informació dels possibles objectius". Estaria integrat per Eduardo Garzon, Guillem Xavier Duch, Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.

Segons el sumari els ERT també van protagonitzar accions amb motiu del trasllat dels presos independentistes a Madrid l’1 de febrer del 2019, on un grup de persones van tirar oli a la C-55.

La Guàrdia Civil sosté que els CDR empresonats tenien explosiu Termita que estava "llest per ser utilitzat"

Els CDR empresonats en l'operació Judes disposaven d'un explosiu denominat Termita que es trobava "sintetitzat" i "llest per ser utilitzat". Així ho indica un informe preliminar dels Tedax de la Guàrdia Civil que apareix en el sumari al qual ha tingut accés l'ACN. Segons l'informe, existia una "organització criminal" amb un "nucli productor" d'aquestes substàncies integrat per almenys Jordi Ros, Alexis Codina i Germinal Tomàs, i coordinat per Eduard Garzón. Existien dos grups – un al Vallès i l'altre a Osona - que s'encarregaven de produir Termita des de "laboratoris clandestins" com els localitzats a Sabadell i Sant Fost de Campsentelles. La benemèrita considera que els detinguts tenien tècniques "similars" a les de ETA o Terra Lliure.

L'objectiu era actuar sobre "punts sensibles" com el Parlament, torres elèctriques i quarters de la Guàrdia Civil. De fet, segons el sumari, els ERT pretenien dur a terme accions contra torres elèctriques de Madrid, Saragossa i Catalunya.

Un informe del 13 de setembre apunta que els explosius anaven a ser utilitzats "contra persones, llocs o punts sensibles com el Parlament o infraestructures crítiques" i no descarta "la finalitat de l'enviament d'explosius mitjançant paqueteria a casernes de la Guàrdia Civil", ja que Ros ho hauria consultat per internet. Ros hauria consultat per Internet les direccions dels quarters de la Guàrdia Civil a Barcelona. L’informe considera que aquestes recerques "podrien estar relacionades amb la localització de possibles objectius sobre els que dur a terme accions on es pugui utilitzar les substàncies". La Guàrdia Civil també apunta com a indici que membres de l'ERT, com Alexis Codina, han "demostrat especial animadversió a les xarxes socials" respecte la Guàrdia Civil.

Contactes amb altres CDR i "empresaris" per aconseguir precursors 

El cos policial sosté que Jordi Ros havia fet contactes amb diversos individus que “podrien ser membres o simpatitzants de CDR" per aconseguir 200 Kg de parafina. Aquests contactes es van fer, segons la Guàrdia Civil, amb "empresaris i industrials, persones que per la seva condició tenen accés, sense aixecar sospites, a l’adquisició d’aquest material en tan significativa quantitat".

Al maig de 2019, la Guàrdia Civil detecta el contacte de Jordi Ros amb diversos empresaris "amb la intenció d'adquirir "200 quilograms de parafina". A partir del juliol de 2019 la Guàrdia Civil intensifica el seguiment a Ros, que adquireix "diverses substàncies químiques, altres materials de laboratori i elements de protecció". Entre el material, destaca la compra de 25 litres "d'àcid nítric 60%" i 25 litres "d'àcid sulfúric 98/99". La Guàrdia Civil recalca com a "indicador intens d'il·legalitat" de les activitat que el telèfon de Ros estava apagat o sense cobertura durant la compra dels àcids.

La Guàrdia Civil considera que la compra d'aquestes i altres substàncies - termita, cloratita, àcid pícric, anfo, entre d'altres- tenien com a objectiu ser "transformats en compostos explosius, deflagrants i incendiaris amb la finalitat de ser empleats en la comissió d'accions violentes". L'informe destaca que s'utilitzaven domicilis particulars com a laboratoris la qual cosa suposava "un gravíssim risc per a la vida" dels que hi habitaven i els seus veïns. 

Comparació amb "ETA i Terra Lliure"

Segons la Benemèrita, les accions tenien un "caràcter netament subversiu i desestabilitzador" i pretenien "alterar greument la pau pública". "Per estar perpetrant delictes greus contra la vida o la integritat física de les persones, infraestructures o béns amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i alterar greument la pau pública, es considera irrefutable categoritzar els actes executats per ERT com a terroristes", diu l'informe. 

Al llarg del sumari, la Guàrdia Civil sosté que l'actuació dels detinguts té una "clara similitud de tècniques i procediments" amb grups terroristes "històrics" com ara "ETA o Terra Lliure". La Benemèrita explica que la cloratita va ser utilitzada "en nombroses ocasions" per ETA en els seus atemptats i destaca que "degut a la facilitat de la seva producció ha estat utilitzat per diversos grups terroristes en múltiples ocasions"

A més, l'institut armat afirma haver trobat a un "esborrany" que "reuneix els elements propis dels comunicats reivindicatius fets públics amb ocasió d'accions dutes a terme en el passat per organitzacions terroristes nacionalistes com ETA o Terra Lliure". La Benemèrita va trobar al text a un contenidor d'escombraries prop del domicili de Jordi Ros dins "una bossa fosca de grans dimensions". Atribueixen l'autoria a Ros, ja que el veuen sortint amb la bossa i el paper "estava firmat amb idèntica firma" a la del seu DNI.

El sumari determina que el nucli productor amb dues cèdules que s'encarregaven de produir Termita, una a Osona i l'altra des del Vallès. Del sumari es desprèn que haurien començat a operar el mes de juliol de 2019 des de "laboratoris clandestins" com els que van detectar-se al carrer Romeu de Sabadell i en una casa del carrer Sant Jaume de Sant Fost de Campcentelles.

Segons el sumari, Jordi Ros, hauria estat la persona que s'encarregava d'adquirir els materials necessaris per elaborar els precursors d'explosius i qui els hauria emmagatzemat a l'immoble de Sabadell i Alexis Codina, propietari de l'habitatge de Sant Fost, hauria cedit el seu domicili com a base d'operacions.

Els escorcolls efectuats per la Guardia Civil, van permetre identificar dos espais clarament diferenciats a Sabadell: un garatge on es feien els components químics i una zona de pati exterior on s'efectuaven proves. Així mateix es van trobar restes de "nitrocel·lulosa" a les escombraries i restes de material químic, provetes, tubs d'assaig, aigua destil·lada, una balança de precisió i bombones de càmping gas. 

Després d'analitzar tot el material, els TEDAX va elaborar un informe preliminar que va determinar que "la termita estava llesta per ser utilitzada" i que es trobava "sintetitzada en una caixa de plàstic amb llumins al voltant". A més, s'afegeix que el grup estava treballant per fer nitrocel·lulosa, tot i que la producció d'aquest explosiu "es trobava en fase de proves", segons va manifestar Ros en la seva declaració.

El sumari indica que aquest "nucli productor" estava coordinat per Eduard Garzón i que preveia efectuar accions contra "infraestructures clau" i "punts sensibles" com el Parlament, quarters de la Guàrdia Civil i torres d'alta tensió. També vincula amb aquest nucli dur a Germinal Tomàs, un membre del CDR de Mollet del Vallès, que segons la investigació policial també hauria proporcionat material per treballar amb aquestes substàncies com morters.

Un paper amb la inscripció 'Esquema bomba'

Al domicili de Jordi Ros i els seus pares al carrer Romeu de Sabadell es va trobar un bidó de condensació de plàstic groc amb un tub unit a un altre recipient metàl·lic rovellat que contenia un líquid, una bossa amb trossos de metall rovellats, una làmina fina d'alumini arrugada, aigua destil·lada, una garrafa d'herbicida, un morter cremat, una pipeta, diversos elements metàl·lics, mànegues, un suport de metacrilat, aïllant tèrmic, provetes transparents, nitrat d'amoni, hidròxid potàssic, àcid nítric, glicerina vegetal, fertilitzant, un líquid inflamable, una ampolla de cava amb un líquid que podria ser àcid, sis coets pirotècnics, una fusta suposadament per llençar coets, un full de paper amb la inscripció 'Esquema bomba' i anotacions i dibuixos, fulls amb fórmules, informació impresa sobre explosius i facturació de material de laboratori, revistes científiques sobre física quàntica, nuclis atòmics i radioactivitat, un full amb fórmules, una màscara de protecció, ulleres protectores, a més de nombroses substàncies pendents d'analitzar i quatre bombones de càmping gas.

També se li van trobar desenes de discos durs externs, targetes de memòria i memòries USB, una llibreta amb una pàgina manuscrita en francès i una funda d'USB del banc andorrà Andbanc, a més d'un transformador.

En un altre domicili de Ros i el seu germà, al carrer Antoni Cusidó de Sabadell, es van trobar documents sobre explosius de la Universitat Carlos III de Madrid, un llibre sobre física, factures de subministraments per laboratori, desenes de targetes i USB de memòria.

En un altre pis de Ros en el mateix bloc que l'anterior, es va localitzar una pistola semiautomàtica sense número de sèrie visible, diversos cartutxos i carregadors, així com una funda d'una altra pistola i una llicència d'ús de carabina a nom d'un altre home. També es va trobar parafina, un 'tupper' folrat d'alumini amb el que semblen les restes d'un telèfon mòbil, una mànega, claus soldats que podrien servir per rebentar rodes de vehicles, un dispositiu casolà de llançament de coets amb un encenedor elèctric, un arc de politja, un dispositiu 'faraday' casolà i un producte que podria ser àcid nítric.

Al domicili d'Alexis Codina a Sant Fost de Campsentelles, es va trobar un paper manuscrit amb l'anotació 'GOMA 2', diversos guants, mapes de grans dimensions sobre les autopistes AP-7 i C-33, que passen a prop del municipi, una imatge de Google Maps de la caserna de la Guàrdia Civil de Canovelles (Vallès Oriental), una màscara de gas, un muntatge de plàstic amb forma de coet, un bufador, plaques metàl·liques per fer d'elèctrodes, munició de boles metàl·liques d'aire comprimit, dos tira-xines, dos coets, un termòmetre de precisió llarg, tres iniciadors elèctrics, una caixa amb 24 càrregues propulsores, provetes, una bàscula de precisió, elements de laboratori, bengales lluminoses, òxid de ferro en pols amb coixinets, trossos de paper amb la inscripció 'termita', anotacions sobre processos químics per produir reacció, material per confeccionar fibres de combustible de torxa, dues plataformes llança-coets, un revòlver d'aire comprimit, una pistola d'aire comprimit, àcid nítric, amoníac, àcid clorhídric i àcid sulfúric, motlles de guix trencats suposadament per proves explosives, un barril amb uns 70 litres de gasoil, bengales i etiquetes d'un subministrador de productes químics.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats