Lleida
8-22° C (sol)
97% 26 km/h

16 octubre 2019

Ah, el temps...



A l’estiu, entre la meva gent, s’estén la sensació de recuperar temps bloquejat pel treball assalariat i gastar-lo amb l’avidesa de saber que, al tombar la tardor, l’haurem perdut… altra vegada. Amb aquesta parcel·la de temps alliberat que és l’estiu fem el que més ens agrada. Ups, no: fem el que bonament podem. Multipliquem les temporalitats per arribar a tot arreu. Uns recuperen temps per reinvertir-lo en aquelles maleïdes oposicions que els trepitgen els talons. D’altres alliberen temps per cremar-lo a les nits, o s’esforcen en estimar, malgrat el (poc) temps. I d’altres lluiten contra el temps per recuperar la seva salut. És un miratge, pensar que domines el temps quan és ell qui et té esclavitzat. Vivim un temps pòstum, que diu la Marina Garcés: s’acaba el temps de poder intervenir sobre les nostres condicions de vida. Ah, el temps… Fa uns dies, Jorge Moruno s’interrogava a Twitter: “¿Cuántos Marcel Proust o Virginia Woolf nos estaremos perdiendo porque no cuentan con esa seguridad de tiempo liberado?”. Aquest estiu tinc entre mans La Senyora Dalloway: imagineu unes hores de la vostres vides transcorrent per 200 pàgines? He! Avui només podem aspirar a resseguir el traç de les nostres vides amb les converses de Whatsapp.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: