Lleida
10-21° C (pluja)
97% 26 km/h

15 octubre 2019

Humanitats sense govern



Les muntanyes més altes del Pirineu s’eleven blanques com la neu, encara que només sigui aquest dia d’hivern en els preludis de l’estiu. El que per a nosaltres és només un color, per als esquimals és un catàleg de tonalitats, que es poden anomenar de diverses maneres segons com siguin aquest tipus de cristalls. La llengua serveix per comunicar-se, però va més enllà: determina la mirada i implica una manera concreta d’entendre i relacionar-se amb el món que ens envolta. Poden semblar aïllats anomenats l’un darrere l’altre, però els conceptes de llengua, cultura, territori i població, entre altres termes, mantenen una conversa constant des dels seus orígens. Una modificació en la llengua, doncs, pot afectar la població. Els avantpassats, al llarg de les dècades, s’han interessat per aquestes relacions i aquesta reflexió arriba fins avui en dia. 
El passat cap de setmana –divendres dia 7 de juny, a les 17.00 hores– es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida (UdL), al Rectorat, l’acte de cloenda del curs acadèmic de l’any 2018-2019 i el lliurament de les orles acadèmiques de les promocions XXXIX Promoció d’Estudis Catalans i Occitans, XXXII Promoció d’Estudis Anglesos, XL Promoció d’Estudis Hispànics: llengua i literatura, però també XLII Promoció d’Història, XXXVI Promoció de Geografia i Ordenació del Territori i XXXII Promoció d’Història de l’Art i Gestió del Patrimoni Artístic. En tots els discursos, filològics i històrics, del deganat i dels convidats especials, es va remarcar el poder de les humanitats, la necessitat de mantenir-les per assegurar la qualitat democràtica i la reivindicació dels que les estudien, solitaris valents en un capitalisme sense fre. 
La llengua com a comunicació, faceta que sovint s’oblida, però també la llengua com a art, creació, literatura, sentiment i expressió de l’ànima. Massa sovint es menysprea la paraula, com una disciplina que no dona beneficis econòmics ràpids com sí que ho saben fer d’altres ciències, que omplen les butxaques amb una jornada laboral. Com va apuntar el padrí d’aquestes promocions, el periodista i escriptor Víctor Amela, les humanitats fan créixer la societat, expressen el que altres han fet i són l’única esperança que tenim com a societat perquè un dia no es necessitin governants. Humanitats sense govern. Cal pensar-hi en aquest fred dins la claror, quan sobra autoritat i cal més poble, quan el sol ja torra les flors i la neu les vol ajudar amb una mica de gebre, recordant la necessitat i la importància, també, de totes les estacions. Malauradament, es fereixen els pètals.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: