Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

Joan Petit quan balla



Des de fa cinc anys, la Càtedra d’Estudis Occitans (http://www.catedradestudisoccitans.udl.cat) de la Universitat de Lleida (UdL) organitza un intercanvi amb la Universitat de Tolosa - Joan Jaurés (Vn Escambi Universitat de Lhèida/Universitat de Tolosa - Joan Jaurés). Aquesta setmana (27, 28 e 29 de mai) un grup d’estudiants occitans, acompanyats per alguns dels seus professors, han convertit la UdL en la seva universitat i Lleida en la seva ciutat. Es tracta de la tornada d’un intercanvi que va començar el passat mes d’abril amb l’estada dels lleidatans a Tolosa, per tal d’aprofundir en aquesta llengua –l’occità– i la seva literatura. Sembla que els Pirineus, massa sovint frontera, han estat aquests dies una mica menys escarpats. Una via de comunicació per conèixer-se, però, sobretot, per intentar comprendre l’altre. 
Esdevenir, doncs, punt d’encontre. Arribar-hi a través de conferències d’interès, amb la literatura com a protagonista. Un bon exemple n’és la dels trobadors tolosencs (La Fin’amor dins l’espaci raimondin) de Jacme Gourc i d’activitats culturals, com la Vesita de la Paeria (Visita a La Paeria), just després que el socialisme hagi perdut en les eleccions el domini de l’Ajuntament de la ciutat. La trobada ha permès que els estudiants catalans puguin sentir aquesta llengua, trepitjada per l’estat francès, i que els occitans passegin per territori catalanoparlant i escoltin quina és la vitalitat del català a Catalunya. 
Les ponències sobre l’escriptor occità Joan Bodon, a càrrec de Joèla Ginestet, o sobre els pseudònims dels escriptors tolosans de la Segona Guerra Mundial, per Cécile Noilhan, el dimarts, van arribar el dimecres al seu punt final amb els textos visionaris (Al caireforc de las culturas) de Marina Marzars. Xavier Moral, responsable de la llengua occitana a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, també va participar en l’encontre en una conversa amb els estudiants en el marc d’una introducció gastronòmica a la cuina de la zona. Caragols lleidatans, pastís occità a Tolosa.
El català comparteix molts trets comuns amb l’occità. L’occità és llengua oficial a Catalunya. I encara que no ho pensem, l’occità ens acompanya des de ben petits quan al pati de l’escola cantàvem el Joan Petit. Una cançó (o dansa) infantil i tradicional occitana. Segons Joan Amades, a principis del segle XX en alguns llocs es cantava per Carnestoltes amb una coreografia força eròtica. En Joan Petit era un pagès de Vilafranca de Roergue que va dirigir una revolta contra el rei de França Lluís XIV. Fou detingut i mutilat. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: