Lleida
2-14° C (sol)
97% 26 km/h

11 novembre 2019

Mobles abandonats



Els homes i les dones del temps diuen que ja ha començat l’estiu meteorològic, però en la trencadissa d’aquesta foguera encara hi espeteguen les últimes espurnes de la primavera. Sal i mar arrapats a la pell. Sembla suor, però és el plor d’una estació. Ben a prop del foc, gairebé tocant la flama, un braç encercla l’espatlla del seu amant. L’home el prem ben fort contra el seu cos i les seves sabates cauen de les mans i s’avoquen sense fre a la sorra. Un grup d’adolescents somriu al telèfon mòbil, d’esquena a la llum, i s’abracen. Els infants corren passeig amunt i avall, aliens al castell de focs que comença al cel, mentre la mare intenta caçar les seves mans sense èxit. Hi ha un pare que dona caixes de sabates plenes de petards a la seva filla, els encenen plegats. Vol de coloms i de pirotècnia. Els ulls ben oberts, les orelles tapades. Entre la cremadissa, s’escolta un “t’estimo” i sospira la llengua.  Els camps d’arrossars, les salines i les aus, avui són protagonistes les taules parades a la platja, plenes de mocadors de roba que embolcallen coques de recapte, de llardons i de Sant Joan, de pots de vidre amb crema dolça, fruites confitades i algun pinyó. Dringuen les copes quan es topen amb el xampany i el licor d’arròs fa pujar els colors del Canigó, que queda molt alt. Peus descalços, bengales platejades, banderoles de coloraines i bombetes de festa major. El son desperta i crida al llit, la tornada a la nit és amb els ulls mig embruixats i somiant en platges desertes. L’any vinent ballarem encerclant la foguera, molt petita, encesa amb mistos i algun poema mal escrit, a veure si podem allunyar aquesta pena que cada Sant Joan és més grossa, a veure si podem espolsar aquestes primaveres que ens esgarrapen amb les seves ungles cada 23 de juny, quan no volen deixar-nos. I pensàvem que només cremàvem mobles abandonats.
La nit de Sant Joan. És el Delta de l’Ebre, però podria ser qualsevol punt de Catalunya celebrant la revetlla de Sant Joan: Lleida, Tarragona, Girona o Barcelona, passant per la Comunitat Valenciana, les Illes Balears o la Catalunya Nord. La nit del 23 de juny és una festa d’origen pagà, tot i que l’Església Catòlica situa el santoral de Joan Baptista, l’endemà, enguany diumenge dia 24. Es tracta d’una jornada per celebrar el solstici d’estiu, l’allargament del dia, que els catalans i catalanes porten celebrant durant els últims segles, tot i les prohibicions que, en alguns moments de la història ha patit. Com sempre, la gent no abandona les seves tradicions ni costums, celebra el dia, la nit i el pas de temps, d’una manera popular, en col·lectivitat.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: