Lleida
17/36° C (sol)
97% 26 km/h

5 juliol 2020

Viure a l’oest



Vinc de pagès i no me n’amago, em sento orgullosa dels valors heretats de veure treballar la terra. De la tossuderia i de la persistència de la gent de camp per tirar endavant una explotació malgrat tenir sempre una amenaçadora espasa de Dàmocles al cap per si gela, per si pedrega o per si s’acosta una sequera. Quan arriba la collita: si l’any és bo, hi ha sobreproducció i si és dolent, falta producte per guanyar diners. Cada campanya és com jugar a la ruleta russa que, ironies de la vida, té el mateix origen que el mercat que el 2014 va tancar les portes a la nostra fruita provocant la darrera crisi del sector. Es diu que cal tocar fons per renèixer, veurem si aquesta vegada s’aconsegueix posar ordre a un sector que ho reclama a crits. El gran incendi de la Ribera d’Ebre o els temporals de l’octubre i del febrer han tornat a evidenciar que a la meitat oest de Catalunya sobreviure costa més. Les dades de despoblament ho demostren i el futur no és gens engrescador. Als darrers mapes publicats per l’Institut d’Estadística de Catalunya sobre projecció demogràfica fins al 2033 es veu clarament com va quedant deserta la meitat oest del país, des de les Terres de l’Ebre fins al Pirineu. A Lleida només guanyen població el 32% dels municipis i el 39% de l’Alt Pirineu i l’Aran. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: