Lleida
9/25° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

29 setembre 2020

A taula!



Recordo ma padrina traient el cap per la finestra: -A taula! Al carrer, el joc s’atura en sec i tota la canalla correm cap a casa. És l’hora de dinar. Avui, la taula està parada, per negociar. Els del 155, guardians de la cripta de l’statu quo -Sánchez inclòs-, criden ara: A taula! Mentrestant, les protestes emmudeixen i els carrers es buiden, amb l’arribada del bon temps conciliador. Passat el tsunami, torna el vaivé suau de les onades, acaronant plàcidament la sorra d’una platja malmesa. La mar torna a ser plana, mentre esperem el diàleg amb l’esperança que després de la “taula de negociació” s’obriran les aigües i el poble avançarà cap a la llibertat. Terra promesa. Sit and Talk està molt bé, però Talk de tot? No ho crec. Arribarem a taula i el plat serà buit. Per això, i perquè tenim el pap ple, el mediador és imprescindible. Pel seu rol d’arbitratge i, per damunt de tot, pel que significa la seva presència: afrontar seriosament el problema de fons de Catalunya. Si no es reconeix la transcendentalitat del moment ni l’arrel del conflicte, si no es respecta la voluntat d’una gran part dels catalans, tot es resumeix en una pantomima. Per molt que escriguis negre sobre blanc, sobre un paper mullat, al final de la negociació només hi quedarà una taca de tinta difusa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: