Lleida
15/27° C (sol)
97% 26 km/h

20 setembre 2020

El llop i l’anyell



Tothom coneix la faula del llop i l’anyell: la raó del més fort és sempre la millor. El filòsof Jacques Derrida fa servir la cita de La Fontaine per explicar l’abús de poder dels États voyous (estats delinqüents, lladres, malfactors o criminals). A Espanya fa temps que impera aquesta raó. Massa temps que patim, sotmesos submisos, la seva lògica despietada. Els GAL en van ser un bon exemple. El judici al Procés, un altre. Avui, l’anyell, té nom i cognom nous: Laura Borràs. El llop, el de sempre: el Tribunal Suprem. El Congreso va votar ahir a favor del suplicatori per tal que la diputada de JxCat pugui ser “jutjada” pel TS. El més trist de tot, per si ja no ho és prou tot, és que ERC i la CUP hagin decidit jugar la carta de l’equidistància i deixar l’anyell tot sol davant el depredador. Per això, sense conèixer la Laura personalment, veient la trampa que li han parat, els covards que l’han abandonat i els arribistes de torn esmolant els ullals, només puc defensar-la. La Laura serà “jutjada” per haver-se enfrontat a la raó d’Estat. Em quedo doncs amb les seves paraules valentes: “A la repressió se la combat, encara que el combat estigui perdut per endavant”. Malauradament, tots coneixem el trist desenllaç de la faula: el llop, sense tenir cap raó, s’acaba menjant l’anyell.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: