Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h

12 desembre 2019

El país de Pau Casals



Ni donant via lliure a la imaginació m’hagués pensat fa una setmana que s’embolicaria la troca d’aquesta manera després de l’anunci de la sentència que condemna per sedició i malversació els membres del Govern convocant de l’1-O. Que hi havia indignació era evident però d’aquí a preveure les nits d’aldarulls amb crema de contenidors i barricades hi ha un bon tros. Quan passa això només es pot fer una cosa: condemnar enèrgicament els fets i tot acte de violència. Perquè nostre, per sort, és un país que s’ha significat pel seu civisme. Fet aquest excurs, però, cal afegir que la immensa majoria del món sobiranista ha expressat la seva indignació per la sentència de forma totalment cívica, com es va veure ahir a la manifestació de Lleida i en les Diades històriques on no s’ha tirat ni un paper a terra. I és precisament aquest el camí. Perquè aquest nostre és un país de pau, com va recordar Pau Casals en el seu cèlebre discurs a l’ONU del 1971 abans d’interpretar el Cant dels ocells: “Els ocells, quan són al cel, van cantant: Pau, pau, pau i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: