Lleida
4/20° C (boira i sol)
97% 26 km/h

24 febrer 2020

Peix al cove o el cove per emplenar



Quan l’antiga CiU negociava governs a Madrid acostumava a tornar amb el sarró carregat. Ja fos amb Roca o Duran Lleida al capdavant, l’històric partit de Jordi Pujol hi tenia la mà trencada en això de negociar governs a dreta i esquerra. Ho va fer amb Felipe González i després amb Aznar, en aquell famós Pacte del Majestic en el que es va posar data de caducitat a la mili i es va aconseguir el traspàs de Trànsit als Mossos. Era la política del peix al cove, quan CiU feia i desfeia quan el catalanisme encara no era sobiranista. D’ençà del Procés, però, tot ha canviat. L’Estat ha “escapçat” uns lideratges (ho va dir Sáenz de Santamaria) i els nous negociadors d’ERC hi han posat molt bona voluntat. Dimarts, l’històric partit de Macià i Companys facilitarà la investidura de Pedro Sánchez i la legislatura començarà a caminar. L’acord inclou una taula de diàleg entre governs per parlar sense apriorismes i tot i que enraonar sempre és bo, qui sap si se’n treurà massa de tot plegat. D’entrada sembla difícil que Madrid s’avingui a pactar un referèndum d’autodeterminació (com va deixar clar Ábalos) i el temps dirà si era millor el peix al cove que el cove per emplenar. Ara per ara,  però, “tot està per fer i tot és possible”, com va dir Martí Pol.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: