Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

12 agost 2020

Els meus



Encara falten uns minuts per les vuit del vespre i els veïns ja frisen per aplaudir al balcó. A l’hora en punt una comparsa de cotxes de la policia local, nacional espanyola, ambulàncies del SEM i protecció civil desfilen pels carrers estrets del centre de la ciutat amb les sirenes en marxa. L’eufòria és tal que la gent baixa fins la porta de l’entrada amb pijama i sabatilles d’anar per casa.

El fal·lus de l’aquelarre el posa el discjòquei resident que, des del terrat i a tot drap, és capaç d’encabir Mocedades i la Marxa Radetzky en tant sols mitja hora de repertori. Un geni. Aquest comportament escandalosament tribal es repeteix al llarg de les nostres vides i té per únic objectiu experimentar la sensació de pertànyer.

Sensació, al cap i a la fi. Altres exemples són les concentracions silencioses que, anys enrere, es protagonitzaven per condemnar els atemptats d’ETA, les més recents per criminalitzar els atacs de l’islamisme radical –incloses les ofrenes florals interminables–, l’incendi de Notre Dame, la mort inesperada d’un esportista d’elit, la violència de gènere, la crescuda electoral sobtada d’un partit polític o aquell missatge que rebem al mòbil en dates assenyalades: salut per a tu i pels teus.

El caràcter d’aquestes manifestacions només pot ser fruit de la desídia. Posats a fer m’hauria agradat més escriure poca vergonya però, afortunadament, no és el cas perquè, si fos així, seria amb la consciència regnant sobre aquestes cerimònies de pa sucat amb oli. És desídia, negligència, abandó, desatenció a la condició humana. 

Els teus. L’expressió fa referència als sers propers. Ho comprenc d’aquesta manera i em resulta fàcil enumerar-los. Hi ha qui, en comptes de persones, sent properes altres espècies animals; tant se val, també compta. Però alerta perquè sota la innocència d’aquest gest, a basta profunditat, s’hi troba l’arrel de l’espècie i, en aquesta, una tros obsolet que alimenta l’afecció desmesurada; allò que en castellà en diuen apego.

Aquesta afecció és un viatge a la incontinència que es manifesta en forma de violència, agressivitat, abús, desproporció, egoisme...; una cadena de comportament que conforma el relat de la història humana i que es va fer més evident d’ençà de la revolució agrícola, ara fa deu mil anys, quan els sapiens –que ja ens havíem carregat les altres espècies humanes– ens disposàvem a substituir la caça i la recol·lecció nòmades pel sedentarisme actual, pinyol del concepte de propietat privada.

I vet aquí on som ara. Més sedentaris que mai esperant que toquin a missa de vuit. Mentrestant desenes de milers de persones han mort i seguiran morint ofegades a la Mediterrània en el legítim intent de sobreviure a la misèria. Vint-i-cinc mil quilòmetres quadrats van cremar a l’Amazones durant nou mesos consecutius.

El Yemen segueix en guerra des de fa cinc anys tot acompanyant la pitjor crisi de fam del darrer segle. La guerra de Síria acumula nou anys i més de dotze milions de refugiats –bona part en camps de concentració–. Sudan del Sud, Somalia, Afganistan, etc. Sortiràs a aplaudir per elles i per ells o, donat que no ponen al teu corral, no els consideres dels teus? Sigueu feliços de servir-vos l’un a l’altre, va dir Jesús a Pere abans d’encaminar-se al Getsemaní, al temps que li rentava els peus.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: