Lleida
20/39° C (sol)
97% 26 km/h

7 agost 2020

La mascareta o la vida



S’acaba de decretar l’ús indiscriminat de mascaretes. Tothom i tothora mentre s’estigui circulant en espai públic excepte quan facis un glop assegut a la terrassa d’un bar, t’encenguis una cigarreta o parlis pel mòbil. A banda d’aquests despropòsits, també convindria que l’administració expliqués que l’ús generalitzat de la mascareta és un atac directe a la vida.

El cos i la nostra ment actuen com un test. Aquest test conté l’arrel de la nostra essència, a través de la qual adquirim els nutrients que ens fan créixer i brillar. Però les característiques del sòl que envolta l’arrel depèn de la qualitat de la respiració. Per exemple, imagineu-vos un test on hi ha plantada una flor. Suposem que el sòl que envolta la flor s’ha assecat degut a una respiració deficient.

En el moment en que voldrem regar la flor, l’aigua, en comptes de penetrar i arribar a l’arrel, i així activar els nutrients que, com he dit abans, ens faran créixer i brillar, s’escola pels costats sense arribar a l’arrel donat que la terra s’ha tornat impermeable. En conseqüència la flor mica en mica s’anirà marcint, perdrà la seva llum i, fins i tot, pot arribar a morir. Per contra, si el sòl que envolta l’arrel és esponjós, fruit d’una bona respiració, l’aigua penetra i aconsegueix transmetre l’energia vital a la planta. 

L’ús de les mascaretes suposa una respiració deficient. I en conseqüència, un impacte immediat sobre la salut: els teixits es tanquen, s’esgoten i es tensionen, donant peu a un drenatge insuficient dels nutrients cap a les cèl·lules del cos i de la ment. La tensió dels teixits afecta directament als órgans; els emmalalteix i, si emmalalteixen els órgans, emmalalteix la salut emocional. Una mala salut emocional ens porta a l’ús de fàrmacs per calmar l’ansietat i l’angoixa, uns fàrmacs que no són, precisament, tous. 

A més a més, en el terreny sociològic, el seguidisme d’aquesta normativa imposada sense suport científic, a banda d’un enorme despropòsit, ens fa encara més miserables, més depriments, més mesells davant les decisions d’una colla de galifardeus als quals només els preocupa sortir al telenotícies fent cara de circumstàncies darrere de videoconferències estèrils. Menys poca-vergonya no poden tenir quan, amb el que haurien d’estar treballant, és en determinar quin públic ha de dur mascareta i quin no.

De la mateixa manera que perquè una persona gran tingui el sucre pels núvols no ens imposen a tots la mateixa dieta. I l’altra: en comptes d’aquesta representació barata que tots i totes sabem que acabarà amb un nou confinament cap al mes de setembre o octubre (ara hem de salvar el turisme a tota costa) més valdria que es posessin les piles en deixar de posar pedaços davant d’aquesta crisi i acceptar d’una vegada que el problema no és el virus, que el virus som els humans i la nostra obstinada representació de la realitat. D’una economia que fa aigües. D’una societat insostenible. D’un planeta a la vora del col·lapse. Però no passa res. Ens n’anem a la merda, però no passa res, perquè portarem mascareta. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: