Lleida
17-27° C (pluja)
97% 26 km/h

21 setembre 2019

Oumuamua, un missatger extraterrestre?



Encara que sembli l’onomatopeia d’un petó de tebeo, Oumuamua és un ovi (objecte volant identificat). Abraham Loeb (Israel, 1962), professor d’astronomia a la Universitat de Harvard, sosté que es tracta d’una nau interplanetària que vol dir-nos alguna cosa. ¿Una ampolla llençada a l’oceà galàctic? Argumenta Abraham, Avi per als amics: Oumuamua (paraula hawaiana per nombrar el missatger vingut de lluny que arriba el primer) ha sobrepassat l’òrbita de Júpiter desobeint les lleis gravitatòries del Sol. A simple vista, és una barra de pa, o una espelma. Això sí, amb 400 metres de llargària i 30 de diàmetre. ¿Es tractaria d’un mòdul que es va desprendre de la nau nodrissa? Els astrònoms carques prefereixen creure que és només un trosset d’estrella errant... 
Si la nostra civilització existeix i les condicions físiques en la superfície de molts altres planetes s’assemblen a les de la Terra, ¿per què no hi ha d’haver altres vides intel·ligents? La primera novel·la de ciència ficció que ho defensa ens ve d’antic. És titula Una història vertadera, i la va escriure Luciano de Samòsata al segle II de C. En ella parla sobre un viatge a l’espai, les formes de vida alienígenes i la guerra interplanetària. Amb el temps, de la mà de Jules Verne, H. G. Wells, Isaac Asimov o Arthur C. Klarke, les novel·les i pel·lícules de ciència ficció han donat resposta a la nostra necessitat de creure en històries de visitants aliens amb coneixements molt superiors als nostres que provoquen por i fascinació alhora. Em ve al cap Contact de Carl Sagan, duta al cine per Robert Zemeckis, amb la Jodie Foster en el rol d’una científica brillant i coratjosa que, defugint les burles des seus companys, busca senyals d’intel·ligència extraterrestre. Ara, els darrers avenços científics i tecnològics han reforçat aquestes creences de manera abassegadora. Aleshores, cal confiar en que un d’aquests dies els alienígenes ens visitaran... 
Posada a imaginar com seran, prefereixo pensar en els monòlits de 2001, una odisea del espacio que no amb el monstre d’Alien, el octavo pasajero, el “mimosin” E.T., o els dolentíssims de Mars Attacks!. Personalment em quedo amb l’espatarrant alienígena d’Ultimátum a la Tierra. Ja tardo en anar a la dietista per perdre uns quilets i a la pelu a posar-me guapa, no fos cas que al crit de “Klaatu barada nikto”, se’m presentés abans d’hora. Pel·lícules a banda, la ciència defuig la ficció. És barrejar oli i aigua. Com diria el professor Franz de Copenhaguen al TBO, la ciència no té pàtria. Oumuamua! 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: