Lleida
17-27° C (pluja)
97% 26 km/h

21 setembre 2019

Amb el peu canviat



Quan perds el pas, amic, després toca fer un salt per recuperar el ritme de la marxa però la resta del camí és una tortura ja que estàs més pendent de no tornar a equivocar-te que compassar-te, i et sents vigilat pels que estaran atents a senyalar-te la següent relliscada. I així no hi ha manera d’anar bé. Quan feia la mili, tenia un sergent instructor amargat perquè no n’hi havia manera amb mi. No és que canviés el pas en un moment determinat, és que ja iniciava la desfilada amb el peu canviat... Serveixi l’anècdota per descriure el patiment –així en cursiva maliciosa– del govern espanyol amb la tragèdia de l’Open Arms. És lògic, en la lògica del que porta el ritme descompassat, que la vicepresidenta Carmen Calvo es pregunti “què més pot fer Espanya?”. No es preguntarà què no ha fet des del principi, t’irrites... Va amb el pas canviat, ha fet el saltet, i continua sense voler assumir la seva errada original: Va ser quan es va organitzar el rescat de l’Aquarius amb bombo i plateret mediàtic, segurament pel bombo d’inaugurar una presidència forçada. És el problema de la propaganda, que quan no hi ha estratègia sòlida al darrera se li veu el llautó del plateret a la primera. Allò trist és que no parlem de desfilades si no de vides humanes. És dimarts, comença la setmana pendent dels que regressen de vacances;)



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: