Lleida
4/16° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

22 novembre 2019

El cistell de pomes



L’ocasió mereix compartir la redacció de l’article d’avui amb una amiga, la Gemma Gòdia, amb la qual m’uneix vocació i professió. Tots dos som mestres d’educació especial. Inevitablement vivim en l’actualitat i en la polèmica que va esclatar amb les declaracions del periodista Arcadi Espada al programa d’entrevistes Chester. Un espai televisiu conduït pel mediàtic Risto Mejide. Espada en un article havia parlat de les famílies amb fills que tenien Síndrome de Down dient que “tratan de imponernos hijos tontos i enfermos”. I al programa Chester plantejava que la seguretat social havia de fer un sobreesforç econòmic per la irresponsabilitat dels pares que havien decidit donar vida a aquests nens i nenes. La indignació del presentador, Risto Mejide, va fer que expulsés Espada del plató.
Haver viscut a l’Horta ens porta a proposar la següent metàfora. Veiem el sectarisme d’Espada com aquells cistells de les fruiteries que només presenten les pomes perfectes, mateix color, mateixa mida, uniformes i iguals. Uns cistells que eliminen qualsevol altra poma amb una tara, per petita que aquesta sigui, sense tenir en compte el seu valor més autèntic, el sabor. Recordo el padrí Joan que sempre quan havíem de triar pomes per menjar ens feia buscar les que tenien una petita taca, ens deia que si una poma tenia una taca era perquè estava picada per un ocell i els animals sempre trien la millor fruita. El padrí netejava la taca amb la navalla i compartíem una poma deliciosa que mai hauria anat a cap fruiteria. Potser com a societat ens haurem de replantejar a quins valors donem prioritat. La pregunta seria, quina ideologia hi ha darrere els plantejaments d’Espada? El seu argument és la uniformitat, res de diversitat, qui és diferent no agrada com tampoc agraden els immigrants o altres col·lectius, és un plantejament supremacista, deshumanitzat i basat en la desconeixença. Un altre infravalor que observem és la mal anomenada practicitat econòmica, quan Espada afirma que els nens i nenes amb síndrome de Down consumeixen despesa pública sanitària. Quina perversió! Per això hem de dir alt i clar que aquests valors no ens representen i que allò que ens fa més humans són valors com la solidaritat, la cooperació o compartir la diversitat cultural.
A més, tractar als nens i nenes amb Síndrome de Down com a malalts és de total ignorància perquè les persones amb síndrome de Down no són malalts com diu Espada, en tot cas tenen unes característiques genètiques que condicionen el seu desenvolupament, però no és una malaltia. Siguem precisos! Podem fer molt poca cosa perquè intolerants com l’Espada canviïn la seva manera de pensar, potser tampoc ho hem de pretendre. Però sí que podem canviar el que fem nosaltres en escoltar-los. Què fa la gran massa d’observadors quan algú arremet contra un altre? Del sentit de la resposta a aquesta pregunta en depèn, l’empoderament d’un o altre. Com a mestres ens interpel·la, en gran mesura, la responsabilitat de formar ciutadans crítics amb el món que els envolta per fer-lo més just, més inclusiu i més tolerant (potser això ens empeny a escriure aquest article). Tant de bo aquestes tristes anècdotes no només ens indignessin, sinó que ens fessin aixecar del sofà i alçar la veu per dir que no ens ho empassem, que ja n’hi ha prou d’utilitzar els col·lectius més indefensos amb finalitats electoralistes, que no volem una societat basada en l’odi i el menyspreu, coi!
Per acabar, la Gemma i un servidor, us convidem a ser crítics de manera activa. Podeu escriure cartes d’opinió, podeu etiquetar a la xarxa amb arguments, sempre amb arguments i evitant la polèmica on altres s’hi mouen millor. Però, sobretot, us demanem que quan sentiu algú que manifesti opinions d’aquest tipus el bloquegem amb idees, amb valors, amb arguments i amb tota la fermesa del món perquè no podem cedir ni un pam de terreny a aquest tipus d’ideologia perquè aquest discurs ja l’hauríem de tenir superat. Mirem endavant i descobrim en la diversitat la riquesa que ajuda a creure en un món i una societat acollidora tolerant i més justa com la que ens proposen cada dia els nostres amics i amigues de Down Lleida. Va per vosaltres!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: