Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h

12 desembre 2019

La dictadura de la corbata



La història de la corbata ve de lluny, concretament de mitjans del segle XVII. L’exèrcit croat que formava part de l’Imperi austrohongarès havia resultat victoriós contra l’exèrcit turc i un grup d’oficials van ser rebuts a la cort de Paris com autèntics herois. En aquell moment regentava França Lluís XIV conegut per la seva afició al bon vestir i a l’estètica sofisticada. Aquell home es va quedar impressionat amb el vestuari dels oficials croats però en especial per un elegant mocador que duien lligat al coll, la “cravette” o corbata. A Lluís XIV li va resultar tan inspirador aquell complement que va fer dissenyar corbates per a tot el seu regiment real. Al nou complement el va anomenar “cravette” derivat de la paraula crabete que volia dir croata. Aquell destacament militar va passar a la història amb el sobrenom popular de Royal Cravette. Per què us explico aquesta història? Doncs perquè la corbata té una simbologia elegant d’una banda però també té un altre simbolisme que particularment no m’agrada massa. Molta gent associem la corbata al poder jeràrquic, despòtic, als privilegis de qui dominen el sistema, dels que no volen cap canvi perquè els pot suposar perdre una situació dominant i poderosa. Al monarca de la Casa Borbó, Lluís XIV, que va esdevenir un model de rei absolutista se li atribueix la frase “L’État, c’est moi” que traduït al català vol dir “L’Estat sóc jo”. Aquest tarannà absolutista el trobem també en persones que estan en entitats públiques o semipúbliques i que realment no hi són per un servei a les persones sinó per interessos personals. I aquesta gent, que també en tenim uns quants per aquí a Lleida, ara està nerviosa, molt nerviosa. Per què? El primer motiu és perquè no controlen el nou govern municipal que neix amb un esperit de transparència i servei públic declarat, haurem de veure si amb el temps li fan honor però de moment se’ls veu decidits i decidides al canvi valent dels privilegis pel servei a les persones.  Si deixem la transparència de postureig de banda i la fem efectiva i real tots els ciutadans i ciutadanes de Lleida hi sortirem guanyant i ho explico amb una anècdota d’uns companys de la Comissió de l’Horta. Estàvem en un debat informal parlant de millores i obres de manteniment en els locals socials de les partides de l’Horta de Lleida i en el diàleg constructiu va sorgir la inquietud de com proposaríem realitzar les reformes als edificis i com les prioritzaríem. Primer algú deia d’anar pel seu compte al regidor de torn, després es va comentar de parlar-ho plegats i al final elaborant la idea vam comentar que el més just i pràctic seria que entre tots féssim una revisió de la situació dels locals amb necessitats per prioritzar, amb criteris objectius, els més afectats i portar junts la proposta a la regidoria d’Urbanisme perquè la Paeria anés fent les inversions de manteniment segons un pla acordat pel conjunt de veïns i veïnes que representen les partides de l’Horta. Em sembla d’una senzillesa i d’un sentit comú aclaparador perquè decidint de manera assembleària un acord pot resultar més elaborat, pot ocupar més temps però fer-ho obertament evita interessos personals i sense voler s’aplica un sentit just generalitzat que acaba plantejant bones i clares decisions. Hem de fer cultura en aquest sentit i hem d’evitar aquelles concessions opaques que sovintegen i que sempre s’acaben sabent, generant guanyadors i perdedors. Perquè aquestes experiències siguin realitats necessitem nous lideratges. Tinc un bon amic, el Francesc Balcells, que recentment ha estat elegit alcalde del Palau d’Anglesola. És el prototip de persona sense corbata, eficient, bon planificador, treballador, somiador de peus a terra i el més important... Ple de valors i honrat! Aquesta gent és la que necessitem, són les persones i els lideratges nets els que faran canviar el nostre entorn local i proper, després ja canviarem el món. Per acabar us seré sincer en un detall, m’agrada el tarannà del paer en cap de Lleida, en Miquel Pueyo, sense corbata. A més, veig que al seu voltant hi ha poques “corbates” i gent amb molta il·lusió de servei per fer una Lleida millor. S’equivocarà segur, és condició humana, però la filosofia de participació, transparència i d’acció social que proposen és molt esperançadora. Molts èxits perquè si la Paeria va bé voldrà dir que a Lleida li anirà millor... Això sí, sense corbata, ja m’enteneu, oi?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: