Lleida
9/22° C (vent)
97% 26 km/h

27 setembre 2020

Sí a la pagesia i sí als temporers



I segueixo el titular de l’article... I no al racisme que busca colar-se entre la nostra societat animat pel populisme d’extrema dreta i fent córrer notícies incendiàries per provocar por i rebuig entre la ciutadania. Hem de plantar cara a aquest feixisme encobert i ho hem de fer amb dades i amb realitats positives que són moltes. Perquè la part negativa ja la sabem i és que els tres Governs, l’Estatal, el de la Generalitat i també la Paeria, tenen deures per fer. Uns amb més responsabilitat que altres però la gestió que han fet ens ha portat a animar als que volen acusar a la gent migrada i treballadora del camp. I també a senyalar a la nostra pagesia públicament.

Com sempre, això ja forma part de la història de fa segles, la pagesia s’ha sentit sola en el suport a la gestió dels temporers. Més encara quan aquesta campanya hem tingut la dificultat afegida de la pandèmia de la Covid-19. Tot plegat ha sigut una feinada per les petites explotacions agràries que han fet el que bonament han pogut. El que està clar és que la nostra pagesia necessita els treballadors per recollir la fruita i que aquests són imprescindibles.

Compartiré tres històries que expliquen realitats constructives per canviar una mica el focus. El Jordi Torra, un bon pagès de Rufea, que fa venda a domicili m’explicava que en Mohamed, que treballa a l’empresa familiar, fa vint anys que està a casa seva. I em va fer pensar molt en aquesta fidel relació laboral però també afectiva que ha contribuït a l’arrelament del Mohamed a la nostra ciutat.

I també m’ha fet reflexionar sobre la necessitat compartida que tenen pagesia i persones immigrades que van buscant feina per donar un futur pròsper a la seva família. L’altra història la puc explicar en primera persona perquè és de casa nostra. A Granja Pifarré fa vint anys teníem vaques lleteres i una producció de 3.000 litres diaris que distribuíem amb la Cooperativa de Vallfogona. Els pares i el meu germà Carles amb el volum de feina van contractar el Maxi, un noi africà de Gàmbia, una bellíssima persona i un bon treballador. 

Recordo que la mare cada dia li preparava una bossa i sempre marxava de la granja per la tarda amb mitja dotzena d’ous, 2 litres de llet i verdures de temporada. El Maxi li explicava a la mare que tots els companys del seu pis, vivien quatre nois junts, estaven encantats amb tot el que portava de l’Horta i que ho trobaven boníssim.

El Maxi ens contava que el seu objectiu de venir a Europa era recollir els diners necessaris per fer-se una casa amb un taller a la planta baixa per viure de les reparacions, la seva afició i ofici. Va estar cinc anys amb nosaltres i un dia va reunir als pares i els va explicar que amb els diners que havia enviat durant aquells anys ja tenia la casa feta i el taller amb tota la maquinària per tant era l’hora de tornar.

El vam plorar perquè li teníem molta estima i era un més de casa. Però alhora també el vam acomiadar entre abraçades i felicitant-lo per haver lluitat pel seu somni. Anys després va fer un viatge a França per veure un familiar i va tenir el detall de passar per l’Horta a veure’ns i explicar-nos que la cosa li anava bé, una gran satisfacció per tots nosaltres.

I la darrera història és la del Mateo, un jove voluntari lleidatà, que fa dues setmanes dedica el seu temps a l’acollida de temporers al recinte firal.

En Mateo s’ha aproximat a la realitat d’aquestes persones, gent que només busquen un futur millor però que estan atrapats en un món legal, sense papers i sense feina. I ens proposa que repensem la lògica econòmica del consum i la producció, revisem els nostres prejudicis, que ens apropem a les realitats que ens són desconegudes i combatim l’hostilitat per fer de la nostra ciutat una terra d’hospitalitat. Ell ja ho fa amb el seu exemple i dedicació sincera, ara falta que moguin fitxa qui realment té competències i recursos.Parlo, especialment, del Govern de la Generalitat i del Govern Central.

Els treballadors immigrant que venen a Lleida ajuden a l’economia local, ens ajuden a tots i totes. Ja n’hi ha prou de criminalitzar-los a ells, la responsabilitat de la mala gestió d’aquests fluxos de persones és dels governs que han deixat Lleida i altres pobles del Segrià a la seva sort i sense recursos per fer-hi front. I en això hem de fer front comú perquè la propera campanya es planifiqui millor i no es torni a repetir. Salut i agrocultura!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: