Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

12 agost 2020

Defensa de la sanitat pública i qualitat de vida



La salut és un bé preuat que mentre s’està sà no s’acostuma a valorar prou. Des de jove inclòs es posa a prova la resistència del cos humà amb activitats que l’acosten als límits. El cos ho aguanta perquè té reserves, però aquestes es van esgotant. Quan un cos “maltractat” avança en edat necessita d’aquestes reserves per a sostenir-se. Si n’hi queden poques no resisteix i cau malalt. 

Mantenir la salut és responsabilitat de cada persona. Segons l’estil de vida que faci la posa en perill o senzillament es provoca una malaltia. Ja tothom sap que el tabac i l’alcohol begut en excés o menjar en excés ataca al cos humà i l’emmalalteix. Igual moltes altres accions, com l’estrès, menjar una dieta no mediterrània, practicar sexe irresponsable, actuar contra el medi ambient, etc. 

La societat del benestar exigeix que l’estat tingui cura de la seva salut. Al nostre país l’assistència sanitària està garantida per l’estat.

És una conquesta de la societat que ens dona la tranquil·litat que quan caiem malalts podem anar al metge i a l’hospital sense que ens demanin diners, i que els actes mèdics i les medicacions més cares no les hàgim de pagar. Recordem que gaudim d’aquest guany una petita part de la humanitat del planeta. 

L’assistència sanitària costa molts diners que paguem amb els nostres impostos. Cada any és més cara per varis motius, sobretot el que més persones viuen més anys i els avenços cientificotecnològics que posen a disposició dels metges màquines diagnòstiques i terapèutiques i medicaments cada vegada més sofisticats i cars, ja que el seu descobriment suposa grans inversions que fan les empreses privades, els accionistes de les quals volen guanyar diners. 

En un sistema de lliure mercat, el mercat sanitari no pot ser lliure del tot, ja que l’assistència sanitària està socialitzada, com hem dit. Calen legislacions i acords que controlin aquest mercat que és captiu, doncs té els compradors obligats a fer-ho.

Calen uns governs valents que no caiguin en la servitud dels grans capitalistes. Fa pocs anys vam viure l’escàndol del tractament de l’hepatitis C, amb uns preus molt alts i diferents segons els mateixos països de la Unió Europea que, en teoria, tenim un mercat comú.

Cada any creix el percentatge de diners destinats a la sanitat per sobra del creixement del PBI, fet que augmenta el deute del país fins el dia que explotarà. 

Espanya dedica dos punts menys que la mitjana de països de la OCDE. 5,2% enfront 7,3%, el que representa que, malgrat la proposta de pressupostos de Catalunya hi ha un augment de 900 milions d’euros, es necessitarien 5.000 milions més per respondre a les necessitats de la ciutadania de Catalunya. 

Sols és possible quadrar els comptes disminuint la despesa –racionalitzant-la–, fent conscient als ciutadans de la necessitat de portar una vida sana i fent un bon ús de la sanitat, o augmentant els impostos. 

¿Què preferim? ¿Pagar més impostos o millorar la qualitat de vida, viure una vida amb sentit i responsable i estalviar? 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: