Lleida
10/27° C (sol)
97% 26 km/h

30 setembre 2020

En un obrir i tancar d'ulls



Fa només tres setmanes, en aquestes línies els plantejava un exercici -en aquell moment- d’imaginació. Els proposava que féssim nostre el titular Més de 1.000 morts a Espanya en dues setmanes. Aleshores era Itàlia i no Espanya qui registrava aquesta xifra de víctimes. 21 dies després, no només hem superat aquesta dada, sinó que ja són gairebé 12.000 els morts. Esgarrifança. Això sento quan escric el número. No parlem de caramels, de jerseis, ni de cadires. Parlem de morts. Parlem de més de 12.000 famílies destrossades que ni tan sols han pogut acomiadar-se dels seus éssers estimats. Uns éssers que han mort en la més absoluta de les soledats. Què està passant? Ningú entén una situació que ha canviat el dia a dia del món en un obrir i tancar d’ulls. No és encara moment de demanar responsabilitats tot i que pràcticament tothom es planteja la mateixa pregunta: “Es podria haver evitat una massacre de tal magnitud?”. Això no va de dretes ni d’esquerres. No va de diferències, ni tan sols econòmiques. El coronavirus no fa distincions. Les mesures que es prenen són criticades a tort i a dret. Però, si en comptes de governar qui governa, ho fes un altre partit, les ajudes encara haurien estat molt pitjors. Qui va pagar la crisi del 2008? La banca? No. Siguem prudents i, per sobre de tot, siguem forts, molt forts.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: