Lleida
14/29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2020

La fe cristiana i la Covid



Des del passat mes de març, que moltes institucions lleidatanes han hagut de mutar-se a la nova realitat que hi ha amb la convivència i relació amb les persones. Amb la fe, com també li pertoca, també ha hagut d’adaptar-se a les noves situacions que estem vivint. Les religions, que no han deixat de banda el calendari litúrgic i de celebracions que hi ha, o bé han hagut d’adequar-lo o bé han suprimit alguns esdeveniments habituals, fins que la situació no es normalitzi.

Tenim el cas dels musulmans, que ara mateix celebren la festa del corder en família o bé tenen la peregrinació d’estiu a la Meca en un format molt limitat. Els accessos a la seva terra santa només potser en un nombre reduït de fidels.

Enrere queden aquelles imatges de milers de fidels donant tombs a la “kaaba” de la Medina de la Meca. En el cas de la cristiana, la que hi congrega més practicants a Lleida, tampoc n’ha estat una excepció i, com és d’esperar, l’activitat no ha cessat.

El bisbe de la diòcesi de Lleida, monsenyor Salvador Giménez, ha anat, setmana a setmana, mitjançant la seva carta dominical o bé en comunicats que ha anat fent des del Bisbat, recomanacions amb les quals el personal eclesiàstic, el de la diòcesi o els voluntaris han hagut d’adaptar-se a les normatives que ha anat traient el govern i com han de facilitar la pràctica de la fe als fidels lleidatans.

El bisbe de Solsona, monsenyor Novell, i l’arquebisbe d’Urgell, monsenyor Vives, també han anat fent les seves recomanacions davant d’aquesta situació pandèmica en la qual estem immersos, i com evitar que els centres de culte o de pràctica cristiana, no siguin focus de contagi i es fomenti (temporalment) que el culte individual sigui més habitual que el de l’assistència al temple, i que si s’opta pel darrer, sigui de la manera més segura i higiènica possible.

Hem vist com els actes habituals de la Setmana Santa han quedat suspesos, les comunions i confirmacions han passat a realitzar-se en noves dates futures, així mateix com les bodes, amb tota la gestió de cancel·lacions paral·leles que comporta fora de la cerimònia religiosa.

Òbviament, els enterraments també han vist com l’acompanyament fins al comiat ha quedat modificat per un recordatori interior i un futur Funeral en honor a la persona que ens ha deixat. També les activitats formatives religioses han hagut d’adaptar-se i s’ha iniciat l’ús de les noves tecnologies, que com es de rigor, també ha fet presencia notable en l’esfera cristiana.

L’activitat, per tot això esmenat, no vol dir que hagi decaigut en l’Església, ans al contrari, la multitud d’entitats socials que pengen de la diòcesi, com Càritas, Arrels, Jericó... no han cessat en cap moment d’atendre als més desfavorits i castigats per la situació actual. La gent sense recursos ha vist la mà estesa per part dels voluntaris socials i han pogut superar els moments crítics actuals gràcies a l’acompanyament de les entitats que depenen de les diòcesis lleidatanes.

Tots els recursos que arriben no en són prou i cal que s’aposti més per ells, i per la gran funció social que fan d’atenció als més desfavorits. Al març a Lleida hi havia un 24% de gent necessitada, aquest darrer confinament estival ha arribat a un 30% i s’augura que abans de final d’any superi el 40%. No podem deixar soles aquestes entitats en aquests moments tan crítics.

També cal citar el procés que ha iniciat la Generalitat de Catalunya enfront de les deu diòcesis amb seu Catalunya que formen la Conferència Episcopal Tarraconense, pel que fa al procés de les immatriculacions que va fer l’Esglèsia en un passat.

Aquesta “primera inscripció” en el Registre de la Propietat d’una finca sense que cap particular o entitat la tingués registrada abans, ha generat algunes situacions on altres parts reclamaven que aquell bé era seu també. S’entén que quan una diòcesi ha registrat un immoble, ho fa respectant amb la legislació vigent, i supervisat pels funcionaris i tècnics públics del cadastre i dels registradors públics.

No cal dubtar que s’hagi fet d’una manera arbitrària, fent que l’Església no s’apropiés de res que no fos seu. Així doncs, des del 1998 fins al 2015, període legal en què es podia regularitzar aquesta situació (perquè abans es considerava de pública notorietat la possessió de l’Església sobre aquells temples). La Generalitat (que ha estat la primera administració que ho ha fet) ha creat una Oficina de Mediació per tal de resoldre aquests casos de dualitat de propietat.

Òbviament l’Església sempre s’ha mostrat oberta a corregir possibles errors que hagi pogut haver-hi amb aquests 3.722 béns (Lleida té 6 de cada 10 béns catalans i Pont de Suert lidera el llistat català amb 82 béns propis). Desitja evitar la justícia i resoldre-ho de forma amistosa.

Les inscripcions són de temples, ermites, cementiris, capelles, construccions de culte (un 50%), terrenys rústics (prop d’un 40%) i la resta són edificis com rectories, palaus o garatges. És molt injust acusar l’Església d’haver actuat fraudulentament, hi ha motius de sobres per saber de qui és cada bé, i qui l’ha mantingut i cuidat durant tots aquests anys.

Vist des de Dalt, aquests béns que han estat immatriculats, cal entendre que estan a disposició dels fidels i no són propietat de cap rector o bisbe a títol personal, sinó que només actuen com a administradors dels mateixos. Són béns propietat de comunitats de fidels cristians i estan al servei de la comunitat.

Aquestes mateixes comunitats son les que estant intentat que cap feligrès avui en dia se senti sol o abandonat, utilitzant les noves eines de comunicació que hi ha actualment a l’abast de tothom. Per tot això, l’Església s’està adaptant a noves fórmules de relació i evangelització de cristians, sense deixar de banda la seva gran tasca d’educació, solidaritat i ajuda als més necessitats. Cal que la tinguem més present aquesta gran tasca...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: