Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

1 desembre 2020

L’hostaleria depèn de tots!



Ja fa quasi una setmana amb un cap de setmana pel mig sense poder gaudir de l’hostaleria presencial. Alguns temples gastronòmics han d’optar per l’opció del menjar take away (el d’emportar-se cap a casa, al parc, al camp... en definitiva, on desitgi el consumidor). Espanya és un país en el qual sempre s’ha fet molta vida als bars.

La gent hi queda, es delecta gastronòmicament, inicia aventures amoroses, s’hi firmen contractes en un tovalló de qui serà el millor jugador del món, es debat o es poden posar assumpte pendents al seu lloc després d’un malentès, s’han conegut persones molt importants o bé s’hi han dit adéu per sempre més. I així podríem enumerar un llarg nombre d’establiments que ens han transmès moltes situacions vitals nostres, i que en gran part, han estat part de la nostra existència.

L’actual situació de pujada dels índexs d’infectats de la Covid ha castigat severament els establiments hostalers catalans, i més en concret, els lleidatans. No n’han tingut prou amb el confinament de més que portem nosaltres versus la resta, que encara hem de veure com a l’Aragó –que té un índex de contagi més alt que el català–, hem hagut d’observar com molts dels consumidors lleidatans de restaurants marxen en direcció a Casa Santos d’Albalat de Cinca, cap a Binèfar per gaudir del Di Marco o del Carmen, o fins i tot a la mítica Fonda Isidro de Pont de Montanyana... allí hi gaudeixen esmorzant o dinant. O bé se n’han anat de celebracions en establiments de la Franja: com els Salones Casanova, Espai Oró o bé a la Paz. O com, inconscientment i sense cap responsabilitat, hi ha famílies que organitzen trobades sense respectar el màxim de sis persones en habitatges particulars, o fins i tot els joves que fan botellons sense cap mesura.

Quin gran dilema el nostre...Està molt bé que el Govern de la Generalitat, liderat pel vicepresident republicà Aragonès (que és fill d’hostalers) afirmi que ajudarà amb 40 milions a l’hostaleria catalana, tot i que es queda lluny dels 780 milions que creu Pimec que perdrà el sector durant aquests primers quinze dies. I dic primers, perquè sincerament crec la cosa sembla que va per llarg (auguro cinc mesos molt complexes per l’economia i el país en general). 

També des de la Paeria podrien sumar-s’hi abolint o reduint els impostos i taxes que tributa al sector hostaler i al del comerç, tot depèn d’ells, és clar!. Desitjo que surti bé aquesta privació, ja que el meu sentiment és que per Nadal puguem anar a comprar regals als establiments de casa nostra, puguem fer celebracions gastronòmiques, ens reunim amb familiars i gaudim de les festes tradicionals nadalenques. I això últim també depèn de nosaltres mateixos, ja que hem de respectar la distancia, posar-nos mascareta i aplicar hidroalcohòlic a les mans, que sembla que algun cop no hi pensem prou...

Vist des de dalt, el que està passant amb l’hostaleria no és una croada del Govern contra els empresaris de la restauració, sinó que és una manera coherent de capgirar els actuals valors a l’alça que estem tenint amb els infectats de la Covid, i que òbviament, la despreocupació social de les darreres setmanes ens ha abocat a aquesta situació. A les universitats i als llocs de treball, altres dos llocs de focus de contagi potents, es pot controlar amb ensenyament a distància i teletreball respectivament, però amb l’hostaleria i per culpa de tots nosaltres, s’ha hagut de ser massa sever i calia evitar arribar a situacions com les de la passada primavera.

La nostra és una cultura llatina, que fixa com un dels punts de trobada social els restaurants i els bars. Aquests són espais, on per molts controls que tinguem, sempre hi haurà imprudències que sense adonar-nos deixaran una sèrie de seqüeles que, en alguns casos, potser provocarà que no hi puguem tornar mai més!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: