Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

1 desembre 2020

L’hostaleria que ens espera



Qui ens ho havia de dir fa una setmana durant el Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí de la situació en la qual ens trobaríem avui. Veníem d’uns bons mesos gastronòmics, es demostrava que l’hostaleria lleidatana havia sortit de la crisi passada, la restauració de la plana es trobava en un moment dolç, i la de la muntanya estava aprofitant la tirada d’una molt bona campanya d’hivern.

La Federació d’Hostaleria de Lleida (entitat que aplega quasi tots els establiments hostalers de la província) començava a donar protagonisme a una nova fornada de cuiners joves preparats pel futur que se’ns espera, i amb això s’acabaria un relleu de grans professionals que ha tingut la restauració de casa nostra durant les darreres dues dècades. Era una renovació quasi ben feta i acabada.

I a les portes d’unes eleccions al gremi durant les pròximes setmanes, es podria donar per iniciat un nou cicle a l’entitat que aplega totes les cases lleidatanes de menjars; tots guiats brillantment per un president, el pallarès Josep Castellarnau, que ha sabut gestionar el canvi de generació a generació amb una molt bona gestió.

D’entre els molts i incontrolables poders que ha tingut el coronavirus, un ha estat el de desdibuixar moltes il·lusions en pocs dies, i amb la gastronomia –no cal dir-ho– ho està intentant. L’hostaleria no sol és un conjunt d’egos que regna en cada establiment, ans al contrari, és un conjunt d’humilitats, que en moments com l’actual, ens permet demostrar aquells tics de generositat i de sentit de comunitat que tenen els restauradors que estan al capdavant d’aquests negocis.

Amb el nou estat d’excepció (tot i que a Catalunya va ser obligat un dia abans que l’alarma nacional) els bars, restaurants i discoteques eren obligats a tancar, i tal com es preveu, aquest recés anirà per llarg.

Era una realitat no desitjada durant dies abans del confinament oficial. El degoteig de cancel·lacions anava de menys a més durant la setmana passada, alguns establiments varen tancar abans al·legant un acte de responsabilitat i per d’altres, va ser l’única alternativa durant el dissabte passat. Arribant finalment a abaixar temporalment la persiana.

Durant aquestes setmanes que durarà el confinament ciutadà i la prohibició d’obrir establiments de restauració, m’he proposat d’escriure, setmana a setmana, un recull de temples gastronòmics lleidatans que aconsellaré als meus lectors els visitin una vegada puguin tornar a moure’s lliurement per la nostra ciutat i territori.

Donat que serà un sector molt castigat pel Covid-19, seria tota una bona iniciativa que els autòctons es delectessin amb els plats que ens oferiran els xefs locals durant la propera primavera lleidatana. Com a primer serial que és, avui els parlaré dels 3 Restaurants amb Estrella Michelin que tenim a Lleida. L’altre rànquing gastronòmic mundial, ens l’ofereix la guia anglesa Restaurant, on avui en dia no n’hi ha cap d’establiment lleidatà representat.

Els nostres referents, segons la guia vermella francesa, son: El Fogony (a Sort), Malena (a Gimenells) i la Boscana (a Bellvís). El primer és un restaurant pallarès, que porta des del 2005 amb l’estrella. El matrimoni Rodriguez-Cotonat ha sabut plasmar la cuina autòctona del Pallars als seus plats de temporada. Al Segrià hi ha el Xixo Castaño davant del Malena, que des del 2013 (any que rebé la distinció estelada) ha permès situar la gastronomia local lleidatana dins del catàleg de restaurants de qualitat de referència mundial.

I finalment, l’espai del Pla d’Urgell de la família Castanyé, la Boscana, que ha aconseguit de la mà del petit de la família, en Joel, ser un espai referent on poder degustar la cuina tradicional catalana (amb tocs personals) en un marc incomparable. D’ençà que el 2016 va ser reconegut per la guia, que aquest xef lleidatà no ha parat de rebre reconeixements i distincions, fet que personalment considero li permetrà a curt termini, poder optar aconseguir la segona estrella de la preuada guia gastronòmica.

Vist des de dalt, davant d’aquest cru futur que ens espera, amb una facturació nul·la durant les setmanes vinents, només ens cal que l’administració sostingui amb força aquest sector econòmic tan arrelat a les nostres terres. Els dinars de negocis, les trobades en família, les experiències amb amics o la cuina de territori, són temes que anirem parlant les setmanes que venen. 

El confinament va per llarg i d’establiments de menjars lleidatans n’hi ha un bon plec. El meu desig serà que, un cop acabada aquesta etapa, restaurants i clients puguin reconduir la situació actual i en surtin ben forts d’aquest nou paradigma que ens trobarem. Bon profit a tots...



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: