Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

30 novembre 2020

L’octubre de Can Barça



El Barça, aquell club esportiu que hauria de ser famós pels equips que té en les diferents disciplines esportives, els seus jugadors, els resultats que obtenen i les competicions que guanya, no aconsegueix mai abandonar la polèmica i ara n’enceta una de nova, que és suma a les moltes que té obertes en l’actualitat. La moció de censura que un grup de socis varen impulsar, i que ha superat el primer tràmit que marquen els estatuts per executar-se, va camí de ser un nou serial que no deixarà indiferent a ningú.

En tota entitat hi ha una sèrie d’instruments que faciliten que el soci pugui ratificar l’actual mandat d’un equip directiu que ha guanyat unes eleccions, i una moció de censura n’és una d’elles. Al Barça al llarg de la seva història n’hi ha hagut unes quantes, i l’última, la que se li ha presentat al president Bartomeu i la seva junta per un grup de socis crítics, neix pels mals resultats de la temporada passada i la mala gestió durant el final del seu mandat.

És una evidència que el millor club del futbol del Segle XXI està molt lluny del millor equip que ha estat aquests darrers anys, però l’afer Messi (amb la seva renúncia estival a continuar al club que li ha donat tot), la contractació d’una empresa de reputació digital (amb les accions contra jugadors i l’entorn blaugrana que va provocar el Barçagate), la pèssima gestió en fitxatges (males compres acompanyades per tètriques vendes) i l’abandó a un model esportiu que l’ha fet característic i únic, ha acabat amb la paciència del soci culer.

En Bartomeu ha estat un president que a bones ha encertat moltes decisions, però ara mateix, en moments delicats i complexes, no ha sabut pegar un necessari cop de puny a la taula i posar una sèrie de mesures que probablement haurien evitat la incerta situació actual.

Personalment, considero que no era el millor moment per portar a tràmit la convocatòria d’una moció de censura, i més quan el President ja havia comunicat les futures dates dels següents comicis que el relegaran. No es podien esperar sis mesos? Una moció idònia és la que es gesta en el període que va de l’any 1 al 5 (la llei de l’esport català fixa en sis anys els mandats als clubs).

No en són conscients del mal que pot fer a la institució el fet que prosperi l’actual moció? No cal obviar que el factor Covid també repercutirà en el desenvolupament del tràmit electoral, les decisions que adopti el Procicat i de com les gestioni el club, de si la Guàrdia Civil intervé o no en la denúncia per les butlletes de la moció, i de la pressió que en faci el grup crític. A grans trets, si prospera la moció, l’equip que assumeixi la presidència haurà d’avalar l’actual situació crítica que travessa l’economia del club (els actuals balanços negatius pels baixos ingressos en fitxatges, la nul·la taquilla als estadis i Palau, i la dràstica reducció en aportacions per part dels espònsors).

És ara el millor moment per a que s’iniciï una nova etapa presidencial que haurà de guiar el Barça del futur en aquesta delicada situació? I més quan estatutàriament ho podria gestionar millor en menys de mig any...

Vist des de dalt, jo sóc dels que penso que darrere d’aquesta Moció hi ha grups que volen evitar certs nous actors que sorgiran els pròxims dies (nous candidats electorals que encara no han sortit) o tornar a fer sorgir certs fantasmes antidemocràtics passats (certs socis amb interessos particulars).

Pot haver-hi un grup de socis que han viscut els darrers anys gràcies a la revenda d’entrades i que ara ho estiguin passant malament, o bé hi ha les màfies conspiradores que sempre surten a fi de crear relats certs o no, amb ganes de desestabilitzar al club i de retruc al lema que diu l’himne: “una bandera ens agermana”. Jo només els demano que estiguin a l’espera de noves notícies que sortiran les properes setmanes. Vindran nous perfils amb ganes de pronunciar-se amb l’actual situació, amb una nova retòrica, aplicant el sentit comú i pensant (com ha de ser) en el millor pel futur de l’entitat.

El Barça necessita una travessia al desert durant un termini d’un parell d’anys, cal que es torni a reorganitzar, que es gesti una nova filosofia (sense abandonar la passada que el va posicionar com a millor del món) i que torni a ser aquell club amo i senyor del panorama esportiu global. Jo confiaré amb aquest nou discurs, estigueu atents!!!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: