Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

28 octubre 2020

Messi i Covid, un nou futbol!



Ara que Leo Messi ja ha comunicat al Barça que continuarà un any més la vinculació amb el seu club de tota la vida, i que la “Liga” en breus dies donarà el tret de sortida d’una nova “peculiar” temporada, podem afirmar que l’esport rei tornarà a fer rodar la pilota un any més.

Amb aquestes notícies cal començar a augurar que, a poc a poc, tot va canviant i que el món del futbol no en quedarà exclòs d’aquest nou paradigma que s’està gestant. Si encara sou dels que penseu que tornarem a veure partits i ambient com els viscuts durant els darrers anys d’aquest mil·lenni, que sapigueu que aneu ben equivocats. Estem davant d’un nou escenari i que si no hi ha res de nou, té una data d’inici, la final del Mundial de Qatar del 2022. Guardeu-vos la data i d’aquí a dos anys en parlem...

Que tenim un nou futbol, és evident. Al terreny de joc ara hi ha distància de seguretat, mascaretes, cinc canvis, estadis buits,...tota una sèrie de noves mesures a fi d’evitar que els clubs es contagiïn entre ells. Però també és obvi que tenim un nou futbol als negocis. Els despatxos estan buscant com poder generar ingressos després d’uns anys de bogeria econòmica. Els drets televisius, els petrodòlars, les nòmines futbolístiques, el mercat asiàtic,... tota una sèrie de factors que han alterat el món futbolístic i que ara toca endreçar la casa seriosament.

La darrera final de la Champions va ser un preludi, la va guanyar el Bayern (equip que aposta per la història) davant del PSG (equip emmascarat pels milions qatarians). Els drets televisius van a la baixa (cal mirar a la Premier com han caigut), l’estat actual de la Xina i el futbol (el país té altres problemes ara mateix). Ara és el moment que els clubs han d’estar preparats per la gran crisi que els espera, s’està arribant al límit i toca estar preparats.

Ara més que mai, les entitats han d’aprendre a autofinançar-se. No sortiran nous inversors, ja que el futbol actual ens ha ensenyat que si compres un equip i va bé, és gràcies als jugadors; ara bé, si surt un equip perdedor, la culpa és dels propietaris. No deixa de ser una empresa, que no pots fer el que vols, gran dilema...

Sandro Rosell, un cop ha sortit de la seva estada penitenciària (com ha errat el sistema judicial espanyol amb aquest afer per culpa dels interessos futbolístics nacionals), ha manifestat que el Barça, com també en molts altres clubs, han de recuperar el futbol formatiu, que és la seva arrel identitària. 

Els clubs han d’apostar perquè retorni l’esperit del futbol i no es deixin aquesta visió econòmica que tenen actualment. Els clubs no són empreses, són gestors d’emocions, i han de treballar pels socis i simpatitzants d’un territori.

Els dirigents han d’abandonar els interessos personals o mediàtics actuals, per l’aposta cap a un nou futbol gestat des de la base dels clubs amb l’objectiu de fer-lo global. Àlex Aranzábal, el president que va crear el model actual de l’Eibar, va aconseguir mitjançant el “microfunding”, que l’equip basc puges a Primera Divisió, que es mantingués i que fos rendible, amb un model únic que encara perviu i que el fa en excepcional en el món futbolístic actual.

És curiós, ara que ja fa cinc anys que ell va deixar la presidència del club, ho fes vulguen aplicar noves pràctiques que de ben aviat veurem en molts clubs. Una de les apostes que va voler –i culpable de la seva dimissió–, era que per la remodelació de l’històric estadi d’Ipurúa, en contemplava que “el temple basc” fos una connexió amb l’orografia de la ciutat. Eibar és una vila situada entre dos valls, el terreny urbà és molt limitat i tot espai que hi hagi, mereix ser aprofitat.

El projecte pretenia que els buits de les graderies (igual com tenim aquí amb el Camp d’Esports), allotgessin hotels d’entitats del barri, un centre de formació FIFA, una seu de la Universitat del País Basc,... Aranzábal va voler integrar el club a la ciutat, però es va topar amb l’oposició del govern municipal per no entendre el projecte (o potser el consistori tenia d’altres interessos particulars). A partir d’ara, aquestes situacions començaran a ser menys habituals. La política es va allunyant de l’esport rei, ara tenen altres mal de caps molt més seriosos per solucionar...

Vist de dalt, estem davant d’un nou futbol. Segurament l’estrella de Messi l’heretarà Ansu Fati (només cal veure amb disset anys els partits que ens està delectant). Aquest jove, fill d’immigrants de Guinea Bissau, que van creuar l’estret amb pastera i que van viure al poble més comunista d’Espanya (Marinaleda), va camí de ser la nova estrella blaugrana forjada a la Masia (igual que els seus altres dos germans). Els socis del Barça, que estan davant d’unes noves eleccions, hauran de triar un nou President que piloti la nova imatge que ha d’oferir el club pels pròxims sis anys.

Els valors s’han de reconvertir, s’ha d’apostar per la base i per l’ètica esportiva. Els clubs del futur han de pensar pels nous seguidors mil·lenials i pels nadius digitals, sense abandonar la història que tenen. Però sens dubte, personalment, penso que la clau del futur serà la formació. Si els clubs de base inverteixen més a tenir el millor producte, que en tenir la millor marca, és evident que tindrem un projecte sòlid, solvent, guanyador i amb molt de futur.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: