Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

12 agost 2020

Tiffany’s



Allò que el vent no s’endugué s’ho ha endut un bulldozer. Tiffany’s, la discoteca més enrotllada de la Lleida tardofranquista. Situada al 91, Mola Street. Allí l’Emilio Miralles es va inventar el Britanic Club, ‘gauche divine’ a lo lleidatà. Entre esnob i ‘parvenu’. Al llarg d’una llarga dècada bis ben prodigiosa, de 1965 a 1985, pel club van desfilar una colla d’intel·lectuals amb pedigrí, com els filòsofs José Luis Aranguren i Fernando Savater, escriptors com els Manolo Vázquez Montalbán i Guillem Viladot, l’arquitecte Ricardo Bofill, i fins i tot, el savi lleidatà Josep Solans gens donat a fer el paperot en públic. Tots plegats, més els catedràtics Del Prado, Garguillo, i una joveníssima Àngels Santa, i algun que altre poetastre més o menys Pere Rovira, tots conspiraven per treure del pou una ciutat pagesa. Les vetllades tenien hora d’inici i de mai no acabar. A les tantes i amb tantos de güisquis de malta. De la nit de la dictadura a la matinada de la democràcia. Després la disco va canviar de registre. Com el carrer. Del militar colpista Mola al polític nacionalista imperial (sic) Prat de la Riba. Del foc a les brases. Dels güisquis de malta a les pizzes de l’Emilio. Abans d’ahir, el Tiffany’s, històric local desnonat, desapareixia del mapa lleidatà. On és el relleu?



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: