Lleida
11/24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 setembre 2020

Istambul



Fa anys, concretament fa dotze anys, vaig estar una setmana a Istambul. En aquell moment, era una d’aquelles ciutats que feia temps que tenia pendents de descobrir i viure. En aquells temps, les coses eren diferents.

Els darrers anys he recordat sovint aquella setmana com un viatge llunyà en tots els sentits, tenint en compte les notícies que hem anat sabent i com ha anat canviant el país. Estic segura que no podria tornar-hi fent les mateixes coses, sent tractada igual, vivint-ho d’aquella manera. El batec d’Istambul fa molt que es ben diferent al que vaig gaudir i conèixer. 

I en les últimes hores he tornat al meu particular Istambul de 2008, aquella ciutat i aquella gent que en van captivar i que, mirant per la finestreta de l’avió de tornada, em van fer pensar “hi tornaré, segur”. 

Santa Sofia deixa de ser el museu que va decidir Atatürk el 1935 per a convertir-se novament en mesquita, de la mà d’Erdogan. És un fet, així ho ha decidit el govern turc i la meitat de la ciutadania de la capital turca ho aplaudeix. 

La versió oficial garanteix que es respectaran i cuidaran els tresors artístics, que no eliminaran els vestigis i elements del seu origen com a església ortodoxa. De debò que m’ho vull creure.

La meitat de la societat d’Istambul no hi està a favor, amb dues postures divergents de la decisió presa: majoritàriament volien que es mantingués com a museu i un altre sector creia que, en tot cas, s’hi podrien fer resos cristians i musulmans. 

Gran part de la comunitat internacional s’hi oposa i la Unesco ha dit la seva: Santa Sofia es patrimoni de la humanitat i no es pot canviar el seu estatus unilateralment. Per la seva part, el patriarca de l’església ortodoxa expressava la seva preocupació per la divisió social que implica la decisió. Fets consumats. 

Els crítics amb Erdogan consideren que aquesta decisió és una cortina de fum. Les enquestes d’opinió no li van a favor, bàsicament per la crisi econòmica que sofreix el país i la mala gestió de la pandèmia del Covid-19 feta. Fugida endavant, populisme i fer pujar el lideratge del president en les enquestes. 

La meva memòria s’activa. Santa Sofia era història en majúscules, l’exemple perfecte de convivència religiosa, amb una sensació de serenor que t’atrapava. Que les cortines recentment instal·lades o la possible obligatorietat de tapar-me sencera no m’espatllin els records.  



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: