Lleida
11/24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

26 setembre 2020

La necessitat de qualitat



Aquesta setmana se m’ha fet molt llarga, víricament parlant. Hores i hores d’informació contradictòria, d’opinions inútils, de rodes de premsa, de mirar-me el carrer des de casa, de veure imatges de comportaments que no entenc i que m’emprenyen... Molta quantitat. Però necessito qualitat. Qualitat en les explicacions, en les decisions, en els temps, en el comportament social. Si us plau, doneu-me veritats, alguna certesa.

Fa molt temps que els ciutadans hem acabat tenint el rol de responsables últims de la pandèmia. Cada persona, individualment, és qui ha de carregar amb l’evolució de les dades de la crisi sanitària. I personalment crec que és així. Però, en termes generals, em sento cansada i certament mal informada. Saturada. 

Jo assumeixo i exerceixo la part de responsabilitat que em toca. De fet, la meva vida no ha canviat gaire des de març. No tinc símptomes. No m’he fet cap test. No sé si sóc asimptomàtica. Em continua posant tensa tenir contacte amb els pares i amb l’àvia. I hi segueixo tenint el mínim contacte possible, sempre amb mascareta i mantenint la distància. No m’agrada, trobo faltar els petons i les abraçades (aquelles amb les que carregues piles) però he acabat assumint que, a dia d’avui, la nostra vida és així i intento actuar en conseqüència. Fa mesos que no tinc un sopar amb els amics, i els enyoro moltíssim. Continuo fent hores de videotrucades. Cada cop que surto per la porta de casa, he substituït el maquillatge per la mascareta. 

Ara bé, i si comencem a ser realistes i a parlar clar? En relació amb el virus, no confio en les persones. Són animalons egoistes, irresponsables, que ja no recorden què van viure els professionals sanitaris en les pitjors setmanes pandèmiques. Penso que molts ja no recorden els morts. Parlem d’aquests conciutadans que també tenim? Són els que es comporten sota la premissa “jo no estic malalt i tinc uns interessos concrets”. Fot-li que fa baixada. Si no som capaços de seguir tres passos evidents (mascareta + distància + mans), què volem? El confinament absolut? Tornar a la situació més dràstica? Tot són recomanacions. Doncs que déu ens agafi confessats. 

I tampoc confio en els responsables governamentals. Ja m’he cansat de donar-los gratuïtament la meva confiança. De justificar-los dient que estem davant d’un escenari desconegut. D’escoltar-los i pensar “no han dit res” o “però què vol dir, exactament?”. De veure clarament que les dates de les decisions són una autèntica cagada. De les seves excuses de mal pagador. Inclús de situacions que són de vergonya aliena. Aquesta setmana, els alcaldes han començat a parlar més clar. Fan tard i ja no serveix de res. Tots anem tard.

Que la sobreinformació, els tempos erronis i les decisions mal triades no ens facin tenir comportaments desafectats i irresponsables. No tenir-ho fàcil o estar cansats no ens eximeix de res. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: