Lleida
9-25° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 octubre 2019

Usandi i Araguás



L’any 1996, vaig guanyar tres Copes d'Europa amb el Aurrerá Vitòria gràcies a dos individus – Usandi i el Mago Araguás- als quals havia format des de petits i que, en créixer com a homes i jugadors, van ajudar amb la seva velocitat llancívola i el seu potent xut a convertir a aquell humil equip en dominador del futbol europeu. Recordo encara amb satisfacció la meva tercera final, quan vaig tombar a l'AC Milán amb dos gols de Usandi i un txitxarro d’Araguás. Dues setmanes abans, a casa del meu amic Pedro, Usandi i Araguás havien aconseguit també els gols que van donar al Tenerife la seva vuitena Copa d'Europa. És el que tenia el PC Futbol, que era mentida però permetia fins a i tot a tuercebotas com un servidor creure-se’n que sir Alex Ferguson. Era, de fet, com el Linkedin del futbol: feia que tots sembléssim millors.
Araguás i Usandi convivien en aquells equips amb jugadors reals i amb d’altres, pensàvem, ficticis juvenils com Leo, Moso, Box o Soto als quals mai vam veure en Primera. Va haver-hi un, Colsa que va arribar a jugar al Rácing, l'Atlético i el Logroñés però, de la resta, em vaig acabar oblidant i vaig arribar a pensar que mai van ser més que noms inventats per un programador, però fa dues setmanes, vaig descobrir que m'equivocava. Ho vaig fer una tarda en la qual, avorrit, vaig teclejar el nom del per a mi més estimat de tots ells –Usandi- i vaig descobrir estupefacte que existia. A un fòrum sobre PC Futbol contaven que el tipus va arribar a 2ªB amb el Beasain i que, a més de ser una mica abertzale, va acabar dedicat al running. Vist allò, vaig continuar buscant i vaig descobrir que Usandi no era l'únic que existia. Llegeixo, Moso, Box i Soto van tenir carreres més o menys llargues en equips de 2ºB, Tercera i fins i tot Segona i tots, a més, van formar part de la selecció espanyola sub-16 que es va proclamar subcampiona d'Europa en 1995. Hi havia, però, quelcom que fallava: el Mago Araguás, l’astre qui va humiliar amb la seva habilitat tot un Milà, semblava no tenir carrera posterior. Vaig pensar que, potser, ell sí era inventat però, al final, el vaig trobar. Va aparèixer a un article d'Heraldo de Aragón de 2011 en el qual explicaven com un migcampista anomenat Toné esgotava els seus últims anys de futbol a l'Atlètic Sobrarbe després d'haver jugat tota la seva carrera amb el Deportivo la Fueva, amb el qual no va passar de Tercera després d'haver abandonat per “falta de força mental” els juvenils del Deportivo de la Coruña. A la foto , el tal  Toné –Antonio Araguás al DNI– posava al Municipal de Aínsa amb cara d'haver oblidat feia molt PC Futbol, conservar suficient força mental i estar tan satisfet com ho estava el meu fill quan, en aquest mateix camp, va jugar al maig amb el seu equip de rugbi –el INEFC Lleida– el Torneig dels Pirineus. No tindré ocasió, però si algun dia Luisangelpeque torna a jugar a Aínsa i em trobo a Araguás, li preguntaré què et passa quan saps que, a un joc d'ordinador, un tipus anomenat igual que tu va arribar molt més lluny del que mai vas pensar arribar tu. A la foto se li veu cara de bona gent i, per això, sé ja el que em dirà: “doncs mira,  passa el mateix que quan mires Linkedin i veus que, encara que us costi arribar a final de mes, tots sou CEO o Màster Administration and Corporation”. A ells els va passar abans però avui, tots som com Araguás i Usandi. Ells, crec, van saber escapolir-se del seu alter ego perfecte i cibernètic i sembla que van tenir vides plenes. Nosaltres, avui, no sé si ho sabríem fer.



0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: