Lleida
10/22° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

10 abril 2020

29



Fa poc vaig fer 29 anys. I no sóc d’aquelles persones a qui traumatitza fer anys, però he de confessar que la proximitat dels 30 fa una mica de vertigen. En el meu cas, crec que és així sobretot per comparació. Perquè, malgrat que sé que cada persona és un món i que jo sóc jo i les meves circumstàncies, alhora també és inevitable pensar que, a la meva edat, els meus pares estaven casats i tenien una hipoteca i dues filles. Els temps, però, han canviat moltíssim. I no només perquè actualment això sigui materialment impossible per a molts, sinó que en molts casos també és impensable. No sé quina és la causa i quina la conseqüència, ja que probablement el raonament no sigui tan senzill. Però detecto en la meva generació cert rebuig generalitzat a allò que per als meus pares era “el normal”: casar-se, comprar-se una casa, tenir fills. Les relacions estables no necessàriament es tradueixen en un matrimoni, tot i que sí que poden esdevenir una família, amb fills o sense, amb mascotes o sense elles. I més que buscar un lloc on viure, en busquem un on sobreviure amb els nostres salaris pírrics (qui fos mileurista!). Així que, en aquest context i donades les circumstàncies, em sento satisfeta de ser on sóc. Endavant 30, us estic esperant.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: