Lleida
10-21° C (pluja)
97% 26 km/h

15 octubre 2019

Lliçons de vida



Avui el meu avi hauria fet anys. A mi i a la meva germana ens van criar en bona part els nostres avis. Cada dia, l’àvia ens recollia de l’escola i ens portava a casa, on ens donava el berenar i fèiem els deures. I cada tarda, quan érem allà, l’avi arribava de treballar. Devia tenir 4 o 5 anys quan vam establir una de les nostres primeres tradicions: cada dia, quan ell arribava, jo li duia les espardenyes al menjador. Dit així pot semblar servicial, però no ho era. De fet, això em concedia un privilegi únic: poder entrar a l’habitació dels avis, l’únic racó “prohibit” de la casa per als nets. Aquella tradició que tots dos vam establir és un dels primers records que tinc del meu avi. Un altre és el seu bon humor. Tot i que el meu pare i els tiets ens expliquen que quan ells eren petits era un home sever, l’avi que jo i els meus cosins vam conèixer sempre cantava, deia rodolins i feia acudits. Sempre amb un somriure a la cara. Fins i tot quan l’alzheimer va avançar, i les seves bromes li servien per amagar els descuits. I precisament aquesta va ser la darrera de les lliçons que em va deixar. La de que la vida es viu millor si t’ho prens tot amb humor, perquè ja hi ha prou desgràcies al món per a estar sempre seriós.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: