Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

13 agost 2020

El refranyer de la mel



Miel sobre hojuelas (manera de significar que una cosa recau molt bé sobre una altra o li afegeix nou realç); No hi ha mel sense fel (refrany que ensenya la inconsciència i poca durada dels béns humans doncs després del succés pròsper i feliç ve regularment un altre trist i desgraciat); No es va fer la mel per a la boca de l’ase (que reprén als que, per desconeixement, trien el pitjor entre el qual se’ls presenta, menyspreant el millor); El que entre mel camina alguna cosa es pega (expressió utilitzada per referir-se a qui pot aprendre actituds de persones amb les quals es relaciona), Deixar amb la mel als llavis (privar algú del que li començava a agradar). Quina riquesa té el refranyer de la mel.

Per què serà? Possiblement, per la polivalència en endolcir, per les propietats terapèutiques i per la variada importància que ha tingut sempre en la història dels pobles, cultures i civilitzacions. En excavacions realitzades fa uns dos mil anys a l’antic Egipte es van trobar diverses mostres molt ben conservades en atuells no hermèticament tapats.

També s’han localitzat prehistòriques pintures rupestres de la seua utilització. La mel, que és àmpliament conegut que la produeixen les abelles a partir del nèctar de les flors, té qualitats reconegudes i apreciades per la humanitat des de temps remots, com a aliment i com poder per endolcir el doble que el sucre. Entre les moltes aplicacions terapèutiques i per les propietats antimicrobianes i antisèptiques, contribueix a cicatritzar i a prevenir infeccions en ferides i cremades superficials.

Té camp en la cosmètica, en cremes, màscares de neteja facial i tònics, entre d’altres, per les  qualitats astringents i suavitzants. S’empra, també, en la medicina tradicional i és un importantíssim conservant natural. Però, atenció, és tòxica en algunes ocasions. Així és, tòxica. Atès que procedeix de flors silvestres; en algunes ocasions la mel produïda per les abelles és molt tòxica.

Al voltant d’aquesta nociva producció, hi ha històries de la utilització de mel verinosa procedent dels rododendres i azalees com a arma de guerra a l’antiguitat. La forma de la flor d’azalea fa que les abelles els resulte complicat d’accedir al nèctar.

La mel ha tingut en la història altres aplicacions. Per exemple, els trasllats de cossos humans en l’antiguitat es feien submergits de mel, ja que els llevats aerotransportats no poden prosperar en aquesta, a causa de la baixa humitat que conté. Alexandre el Gran va ser portat des de Babilònia fins a Alexandria (Egipte) en l’any 323 aC. També el cos d’Agesilao, rei d’Esparta, l’any 360 aC, es va traslladar des d’Egipte fins a la seua ciutat natal, emprant mel per a evitar la seua descomposició.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: