Lleida
18/32° C (sol)
97% 26 km/h

12 agost 2020

Sant Jordi a casa, i els nostres presos a la presó



Tots hem viscut dies de Sant Jordi més o menys estranys en la nostra vida. També és  probable que molts de nosaltres els haguem hagut de passar, en moltes ocasions, tancats a casa, per malaltia o per d’altres contingències. Però allò que segur que no recordàvem haver viscut mai és un Sant Jordi en què ningú pogués sortir de casa per anar a comprar i regalar llibres i roses, sense cap llibreria oberta i sense parades de roses pels carrers. 

Tot i així, hem celebrat Sant Jordi. Com hem pogut, empescant-nos mil maneres d’aconseguir i regalar-nos llibres i roses i de demostrar-nos a nosaltres mateixos que sentíem i compartíem la festa més bonica que ens hem inventat.

Enguany ens hem trobat un drac temible, en forma de coronavirus, i ens hem plantat davant d’ell, amb el confinament com a escut, els científics i el personal sanitari com a llança i damunt del formidable cavall que suposa que som tot un poble que compartim el relat de Sant Jordi, és a dir, que acabarem guanyant. Per sota, hi ha la constatació de què tots ens entenem en això; i que per molt confinats que estiguem, hi ha uns lligams que ens fan sentir part d’un col·lectiu, molt per sobre, i al marge, d’allò que digui el nostre carnet d’identitat.

No he pogut deixar de recordar, com segurament heu fet molts de vosaltres, com va ser el Sant Jordi de l’any passat. I he reviscut un Sant Jordi que també vaig trobar excepcional i que així vaig descriure. Em va tocar passar-lo a Madrid, assistint com observador al judici del procés. En una crònica que vaig escriure aquell dia deia: “Es fa estrany passar un dia de Sant Jordi a Madrid.

I encara més si estàs tot el dia sentint parlar de Catalunya i no pas de llibres i roses. Molts dels assistents al judici porten roses i les mostren als presos, amb una complicada barreja de sentiments que, per les cares que fan, sabem que entenen i comparteixen”. Del dijous passat en podria dir una cosa semblant, referida a la gran majoria dels catalans: experimentem una complicada barreja de sentiments que, per les cares que fem, sabem que entenem i compartim.

I recordant el meu Sant Jordi de l’any passat no puc deixar de fer-vos un toc d’alerta sobre la situació d’aquells encausats que estava jutjant el Tribunal Suprem. La anunciada ignomínia es va consumar, ens els van condemnar a penes iniqües, i ara suporten el seu tercer Sant Jordi tancats a la presó. Ells no poden ni tan sols estar confinats a casa. Hauran de romandre a la presó per indicació expressa d’aquell tribunal que els estava jutjant fa un any i que no es va atrevir a condemnar-los per rebel·lió perquè sabia que als demés socis europeus els semblaria inacceptable.

Malauradament no em vaig equivocar quan, en les meves cròniques d’aquell judici, denunciava manca d’imparcialitat i un esperit de venjança i de revenja per part del tribunal. Si a algú li podien quedar dubtes, n’hi ha prou amb constatar el seu posicionament sobre el possible confinament a casa d’aquests presoners, per dissipar-los. La cosa és ben sen-zilla: els tenen por i ens tenen por.

Hem d’impedir que aquest maleït coronavirus ens faci oblidar aquest atac directe al nostre poble. Alhora que celebrem Sant Jordi, Sant Joan, Tots Sants, o tantes altres festes en què ens reconeixem, crec que hem de dedicar un record i hem d’expressar la nostra solidaritat amb aquelles persones que, participant amb nosaltres d’aquest reconeixement, estan a la presó i a l’exili per haver intentat fer possible que ens expresséssim amb llibertat



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: