Lleida
9/22° C (vent)
97% 26 km/h

27 setembre 2020

Els petards



No m’han agradat mai els petards, encara que n’hagi tirat pràcticament sempre. No sé si és per la prudència que em van inculcar de petit i que ha derivat en una por insalvable als efectes de la pólvora, o si bé és per l’actitud temerària dels forassenyats que surten la nit de Sant Joan, entestats a fer esclatar petards als peus de la gent, dins les bústies i papereres, o encarant a la babalà coets i bengales. Després d’algun ensurt amb aquests irresponsables, em fa recança sortir amb la família a fer brollar quatre fonts de llum com si creuéssim la línia de foc del front de guerra. Hi ha també una altra circumstància que em ve al cap cada any per Sant Joan: l’aficionat que va morir al camp de l’Espanyol travessat per una bengala llençada des de la grada contrària. Aquell fet em va impactar, també perquè quinze dies després d’aquella desgràcia era amb uns amics en aquell mateix escenari, l’estadi de Sarrià, veient un Espanyol-Athletic. Vam estar més pendents de la grada, intentant avançar-nos a un projectil perdut, que no pas del terreny de joc. Petards i focs d’artifici sí, però a mans dels professionals. Per als amateurs, llufes i un bon psicotècnic.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: