Refineries, fàbriques, el metre, escoles, cases, fins i tot esglésies. L’Exèrcit rus és una trituradora a la ciutat de Khàrkiv i en tota la seva regió. El foc artiller i els míssils actuen com una pedra de molí, un procés lent però inexorable que redueix tot a cendres.
La zona nord de la capital i els pobles situats en aquest àrea són els més castigats pels atacs a causa de la seva proximitat amb les posicions russes. També les localitats situades en el radi del foc rus en la resta de la regió són martellejades cada dia.
“Els ocupants russos no paren de bombardejar a la població civil, per la qual cosa una vegada més insto a tots a ser el més acurats possible, no ser al carrer sense necessitat urgent i amagar-se en refugis en cas de sonar les sirenes”, va demanar el Governador de Khàrkiv, Oleh Synehubov.
DEU MORTS
En un missatge en el seu canal de Telegram el dimecres a la nit, Synehubov explica que només ahir van morir o es van recuperar els cossos de deu persones. En Pryshib, una petita localitat de l’àrea de Izium, cinc dones van morir per un bombardeig.
Des del dimarts, almenys una trentena de civils han perdut la vida a la regió de Khàrkiv en diferents atacs, en els quals s’han destruït nombroses infraestructures, com un institut, vagons emmagatzemats en un dipòsit de l’empresa del metre, cases i centres industrials.
Una refineria continua cremant també per un bombardeig el passat cap de setmana. Khàrkiv és una de les tres regions més destruïdes per la guerra juntament amb Donetsk i Kíev. Els atacs se succeeixen cada dia.
“Un coet va rebentar el sostre quan estava en el meu despatx”, explica Petro Zaikin, un directiu de 70 anys d’una empresa de calderes de calefacció en el polígon industrial de la ciutat de Khàrkiv que, miraculosament, va sortir il·lès el dimecres de l’impacte.
L’explosió va destrossar diversos cotxes i part de l’edifici on es troben les oficines de l’empresa, a la qual aviat van acudir els bombers. Va haver-hi dos ferits, un treballador i una veïna amb corts pels cristalls rebentats per l’ona expansiva.
Zaikin explica la situació mentre demana allunyar-se perquè el seu cotxe -destrossat- utilitza també gas i podria haver-hi una fugida i ser perillós. L’home sembla estar atordit encara per l’explosió.
Es desconeix el projectil emprat en l’atac, que va deixar un forat en l’asfalt, però per l’abast podria ser un Grad, d’un sistema de llançament múltiple. Aquest nom, “grad”, significa “calamarsa” en rus.
L’Exèrcit rus ha estat colpejant amb aquesta calamarsa des de fa algun temps l’àrea industrial de Khàrkiv, una ciutat situada a escassos 40 quilòmetres de Rússia.
Per què han atacat aquí? “És simple mala sort, estan bombardejant sempre”, afirma Zaikin mentre tracta de controlar el tremolor de les seves mans.
ATACS MÉS FREQÜENTS
La situació a la ciutat, de la qual han fugit al voltant de dos terços dels seus 1,4 milions d’habitants, és cada vegada més inestable pel fet que els atacs russos són cada vegada més freqüents després de setmanes de tranquil·litat.
Khàrkiv -la segona ciutat més poblada d’Ucraïna abans de la guerra- va viure una curta primavera de tranquil·litat. Al maig una ofensiva ucraïnesa va expulsar a les forces russes més enllà de l’abast de l’artilleria i això va permetre que els veïns sortissin dels refugis i la ciutat reobrís en part.
Però ara aquesta fràgil normalitat està en perill perquè les tropes russes estan sumant efectius, fins a cinc batallons segons forces ucraïneses, i és possible que intentin una ofensiva.
Altres analistes creuen que Rússia simplement vol llançar aquesta setmana el missatge que no permetrà que la vida torni a la normalitat en aquesta ciutat russoparlant que va ser un important centre industrial en la Unió Soviètica.
El centre de Khàrkiv ofereix una imatge ombrívola: carrers deserts, edificis destruïts pels bombardejos dels mesos passats. Però també hi ha algunes persones que surten a passejar, parelles de la mà, algun jove en patinet elèctric.
Oksana, de 32 anys, s’ha parat davant una morera d’un parc cèntric i ha provat algunes de les fruites. “Enguany no se les menja ningú”, compta amb un somriure.
“Tot el que volen els russos és que tinguem por. Ataquen perquè poden, perquè tenen el poder per a fer-lo. Això és tot”, diu abans d’anar-se.
La llum estiuenca encara no s’ha apagat quan els habitants es tanquen a les seves cases pel toc de queda de les 21.00. La ciutat s’enfosqueix per a protegir-se dels atacs de l’Exèrcit rus i les explosions comencen a sentir-se a la llunyania.
