Des del 2018 que no havia tornat a pujar a l’ermita de Sant Joan de Montblanc o de la Muntanya. Déu n’hi do la feinada que han fet els ermitans de Sant Joan! L’històric indret s’ha convertit en un “equipament multiusos”. El cas dels ermitans de Sant Joan és molt català. No sabrem mai si cada dissabte esmorzen a Sant Joan perquè han de restaurar l’ermita, o han restaurat l’ermita per poder esmorzar cada dissabte a Sant Joan. En qualsevol cas el treball a jova d’aquesta colla, premiats pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà, ha permès recuperar un indret privilegiat del país. Tanmateix, el retorn a Sant Joan ens ha reiterat la gravetat de la sequera que patim. Per il·lustrar la magnitud de la tragèdia citem el retrocés de les glaceres del Pirineu com la del Mont Perdut que el passat dos d’agost se sentia cruixir mentre va començar a baixar fang gris pel riu. Però hi ha un altre símptoma cruel. Les fonts estan seques. Per arribar a Sant Joan no pots refiar-te de carregar aigua ni a l’ermita de la Santíssima Trinitat, on sempre rajaven les fonts a esplet. Ara, quan sortim d’excursió hem de dur sempre les cantimplores plenes. Afedemón!
La feina a la Federació Espanyola de Parkinson fa que hagi d’anar sovint a Madrid. El viatge amb l’AVE és...
Llegir més