Lleida
20/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


El 'rewatch': per què tornem a veure 'Friends' o 'Seinfeld' una vegada i una altra



Les plataformes de vídeo es rifen les sitcoms clàssiques i aposten pels 'remakes', les seqüeles i els 'spin-offs'


En els rànquings de les sèries més descarregades o vistes durant l'any sempre es cola algun «clàssic». De fet, Friends o The Office són les dues sèries més vistes en la història de Netflix. És tal la demanda d'aquest tipus de sitcoms que aquesta plataforma ja ha comprat per 500 milions de dòlars els drets d'emissió mundial per al 2021 de Seinfeld, una sèrie de 1989. La raó? Que acaba de perdre Friends (a Espanya continua estant disponible de moment), deixarà d'emetre The Office el 2021 i no vol descuidar aquesta quota d'audiència que torna als clàssics un cop i un altre.

Així ho creu Elena Neira, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, que explica que, probablement, plataformes com Netflix, HBO o Peacock inclouen aquest tipus de sèries en els seus catàlegs no pas per atraure nous clients, sinó per retenir els que ja tenen. Per descomptat, les xifres astronòmiques que es paguen per aquestes sitcoms revelen la seva importància: el grup NBCUniversal va desemborsar 500 milions de dòlars pels drets de The Office durant cinc anys i WarnerMedia 425 milions per a explotar Friends, també durant cinc anys.

Les sitcoms sembla que són el gènere predilecte per al rewatch (tornar a veure), un terme que s'està popularitzant en el sector audiovisual però que no és un fenomen nou. «La reemissió de contingut és una estratègia bàsica sobre la qual s'ha assentat la programació de la televisió tradicional durant anys. Per a les televisions sempre ha estat un element molt avantatjós. És menys costós que un contingut d'estrena, té més garanties de concentrar audiència (normalment els reruns són de sèries que van tenir èxit en la seva primera vida comercial) i permet o bé omplir buits de la graella en horaris poc populars, o engrossir les graelles de les TDT», explica Neira. Aquesta pràctica no beneficia només televisions, plataformes de vídeo o espectadors. «Per als propietaris de drets també era una via molt lucrativa, ja que cobraven per cadascuna d'aquestes reemissions. Un win-win per a tothom», afegeix la professora de la UOC.

A Espanya tenim l'exemple de Verano azul, una de les sèries que en més ocasions s'ha emès en la història de la televisió. Segons dades de la Viquipèdia, aquesta sèrie estrenada el 1981 es va reposar menys d'un any després: a finals de juliol del 1982. Després, s'ha programat a les pantalles de TVE el 1987, el 1994 (dues vegades), el 1995 (dues vegades), el 2001 i el 2005 (ambdues al Canal Nostalgia) i el 2006 (a TVE-50). El 2012 es va programar a 13tv; el juliol del 2014 La 2 de Televisió Espanyola la va tornar a emetre, però aquesta vegada remasteritzada. Finalment, l'agost del 2019 La 2 la va tornar a reposar.

 

Una aposta segura: no cal triar i sabem que ens agradarà

«Fer rewatching ens encanta perquè és una aposta segura, tenim la certesa que ens ho passarem bé i reafirma la nostra bona opinió sobre el producte. Tornem a sentir les mateixes emocions positives i a més descobrim nous aspectes que ens havien passat per alt», explica Marta Calderero, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. Però, a més, «els estudis que s'han dut a terme sobre aquest tema també indiquen que fem rewatching per reduir la fatiga cognitiva que ens genera haver de decidir entre centenars d'opcions. Paradoxalment, encara que avui dia tenim milers d'alternatives d'entreteniment, moltes vegades tornem al que ens és familiar per tal d'evitar la incertesa i el risc d'equivocar-nos en triar una cosa nova. Encertaré la tria? M'ho passaré bé? Com més opcions, més dubtes ens poden sorgir i més aclaparats ens podem sentir, per això de vegades preferim optar per una cosa que ja coneixem i ens agrada», afegeix la psicòloga.

De la mateixa opinió és Elena Neira, que ressalta el valor segur i la comoditat com alguns dels motius pels quals triem Friends quan tenim al nostre abast desenes de sèries noves: «Precisament per tenir tantíssimes novetats, tornar a sèries que ja hem vist permet que no ens hàgim d'enfrontar al dilema d'haver de triar. Coneixem la trama, ens podem enganxar a qualsevol episodi sense problemes... La quinta essència de la comoditat».

 

Una pèrdua de temps o una oportunitat de descobrir nous matisos?

«A vegades ens sentim malament en fer rewatching perquè tenim la sensació que estem perdent el temps. No té res de dolent», afegeix Marta Calderero. El professor i investigador Ed O'Breid, de la Universitat de Chicago, va descobrir en el seu estudi Enjoy It Again: Repeat Experiences Are Less Repetitive than People Think que, en general, les persones tendeixen a infravalorar el gaudi que els aporta una activitat ja experimentada i per això opten per alguna cosa nova. Tanmateix, la satisfacció que ens produeix repetir una mateixa acció pot ser en alguns casos fins i tot superior, segons les conclusions de l'estudi. «Les dades mostren que la repetició és tant o més agradable que l'alternativa innovadora. Per tant, segons aquestes troballes, podríem concloure que el rewatching és una gran proposta d'oci», explica Calderero.

La psicòloga aconsella repetir una sèrie, llegir un llibre, tornar a veure una galeria, etc., «quan tenim poc temps i ens ve de gust relaxar-nos. Així aprofitarem tot aquest temps per a gaudir i desconnectar, i evitarem sentir-nos frustrats per perdre'l buscant alguna cosa nova a fer». I afegeix que experimentar una cosa per segona vegada permet «observar-la més detingudament, veure'n matisos, mirar-la des d'una altra perspectiva o anticipar-ne el gaudi». 

 

El fenomen The Mandalorian: tornar al lloc conegut... però d'una altra manera!

Les seqüeles, preqüeles, remakes, spin-offs... omplen les cartelleres dels cinemes i els catàlegs de les plataformes de vídeo per subscripció. The Mandalorian, una sèrie de Disney + situada en l'univers d'Star Wars, s'ha alçat com la segona sèrie més vista el 2019, només superada per The Witcher. Segons Parrot Analytics, The Mandalorian va arribar a superar Joc de trons, Stranger Things o The Crown.

En aquest sentit, Elena Neira afegeix que «totes les companyies que han posat en marxa les seves pròpies plataformes a finals d'aquest any i les que ho faran a partir del 2020 tenen aquest element comú: l'anunci de remakes, reboots, preqüeles, spin-offs i seqüeles d'algunes de les seves propietats més conegudes. Al final, el ganxo del que és popular, en un ecosistema cada vegada més ple de serveis i de continguts, ofereix un avantatge competitiu pel que fa a visibilitat».

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats