Lleida
13-26° C (pluja)
97% 26 km/h


Manel: ''Tenim els mateixos complexos, les mateixes pors i les mateixes ganes de tirar endavant de fa una dècada''



La banda barcelonina publica el cinquè àlbum, 'Per la bona gent', en què hi predomina el so electrònic amb incursions a la música urbana


Tres anys i mig després del seu últim disc, el grup Manel ja té a punt el cinquè àlbum, 'Per la bona gent' (Ceràmiques Guzmán, 2019), que publica aquest divendres. La banda barcelonina continua fidel al sentit melòdic i a les lletres poc convencionals amb un predomini del so electrònic, que ja va caracteritzar el seu anterior projecte, 'Jo competeixo' (Discmedi, 2016). 'Per la bona gent', però, també s'acosta a la música urbana, amb diverses incursions als ritmes de rap, hip-hop o trap. Fills de l''indie', Manel reconeix que no és aliè a les tendències actuals i en el nou disc afegeix als sintetitzadors noves estructures. "Utilitzem la música que sentim i la passem pel sedàs de Manel", reconeix en una entrevista a l'ACN Guillem Gisbert, cantant i lletrista. Malgrat l'evolució sonora, el baixista del grup, Martí Maymó, considera que mantenen l'essència: "Tenim els mateixos complexos, les mateixes pors i les mateixes ganes de tirar endavant de fa una dècada".

Deu anys després de l'inici de la seva carrera musical, aquesta 'boy band' llavors formada per uns joves músics que van publicar l'exitós 'Els millors professors europeus' (Discmedi, 2008) ha evolucionat. "Volem provar gèneres que no hem tocat o maneres de treballar les cançons en què ens estrenem amb l'objectiu que cada peça pugui tirar cap on li vagi millor, sense pensar en si el disc tindrà un 'look' similar", explica a l'ACN Roger Padilla, guitarrista de Manel.

La clau del canvi a cada disc respon, en gran mesura, a l'evolució de la indústria musical i al fet que no es posen límits i intenten treballar allunyats de la pressió. "En deu anys, hem accedit a estils de música diferents que, creativament, ens ofereixen nous trucs per jugar-hi, és molt excitant", afegeix Gisbert. No copien cap gènere, precisen, sinó que s'apropien de determinats elements per tenyir els nous discos de sonoritats "diferents".

En una línia similar s'expressa el baixista, Martí Maymó, que reconeix que han evolucionat sonorament. Si abans bevien de la música d'artistes més grans que ells, ara s'imbrinquen de determinats aspectes de músics "molt més joves". "Ens impregnem de la música actual i, inconscientment, ho portem als discos", rebla.

La banda, però, sí que es manté fidel a les lletres quotidianes, amb nombroses referència a l'entorn més proper. Gisbert confia que aquestes hagin evolucionat al llarg de la dècada d'història del grup de la mateixa manera que ha canviat la seva "visió del món". "La manera com escric té a veure amb qui soc jo. Sense que siguin lletres autobiogràfiques, una part de mi ha de reflectir-s'hi", assumeix.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats