La gent parla sola pel carrer. Però no ens enganyem. No és que la gent parli sola. És que estan parlant per telèfon. Les tarifes telefòniques amb temps il·limitat han revolucionat la comunicació. A sobre, els pinganillos i els auriculars discrets fan que l’aparell telefònic no es vegi. Abans, quan parlaves per telèfon t’ho havies de mirar molt. “Tallo que no ho podrem pagar”, dèiem amoïnats si la conversa s’allargava. Ara n’hi ha que no pengen mai, de manera que vas pel carrer i pots escoltar totes les converses. “Ha trobat una feina amb dietes que li paguen el dinar i el sopar”, sentia dir a una dona. “Xiqueta no sé què dir-te. Jo l’engegaria a fer punyetes”, comentava una altra transeünt. “Increïble, increïble, increïble!” repetia meravellat un vianant que anava al davant. Em van agafar ganes de seguir-lo més estona per poder esbrinar què era aquesta cosa tan “increïble”. Mentre anava escoltant les converses vaig entendre per què la gent del carrer està tan poc preocupada per aquest escàndol dels espionatges. La gent normal explica les coses obertament, amb claredat i transparència i sense pagar el dineral que costa Pegasus.
Llegeixo que la revista La Palanca d’Artesa de Segre ha celebrat el seu 40è aniversari amb un dinar amb els...
Llegir més
