Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


El Lleida mereix més al camp de l'Hèrcules (1-1)



Raúl anota el 0-1, l'Hèrcules empata i el conjunt blau frega el triomf


Hércules, 1: Falcón; Nani, Pablo Íñiguez, Fran Miranda, Benja (Jona, m. 69), Carlos Martínez (Alejandro Alfaro, m. 89), Jesús Alfaro, Yeray, Victor Olmedo, Álvaro y Borja (Moha, m. 80).

Lleida Esportiu, 1: Pau Torres, Ruiz, Oriol, Trilles, Liberto, Marc Martínez, Xemi, Raúl (Eder, m. 72), Simic, Molinero (Alpha, m. 80), Adri León (Joanet, m. 79).

Gols: 0-1, m. 37 Raúl; 1-1, m. 64 Carlos Martínez.

El Lleida Esportiu allarga una setmana més la seva condició d'invicte després rascar un empat del camp de l'Hèrcules en un partit en què el conjunt blau fins i tot va tenir tres clares ocasions per guanyar al tram final.

Malgrat el que reflecteix la classificació, el Rico Pérez i l'Hèrcules sempre són un camp i un rival molt a tenir en compte. Qualitat i pressupost no falten, encara que en aquest inici de temporada no s'han traduït en resultats.

Al davant, el Lleida afrontava un nou examen amb la tranquil·litat que dóna arribar amb els deures fets, amb molt a guanyar i poc a perdre. Caure a Alacant no seria cap drama. Puntuar seria un punt més de cocció al procés de creixement del conjunt blau. Aquest cop, Molo no va fer grans canvis en l'alineació. Soriano, que ni tan sols havia entrat a la convocatòria, deixava el seu lloc a l'eix de la defensa a Simic mentre Luso recupera la forma després de la lesió. A dalt, Eder cedia la zona del 9 a un Raúl que d'aquesta manera tornava a l'onze inicial.

Com és costum, el Lleida va sortir disposat a portar la iniciativa des del principi i, per què no, intentar obrir la llauna aviat com ja va fer a Vila-real. Liberto tenia la primera als onze minuts amb una rematada de cap que sortia per sobre de la porteria de Falcón. L'Hèrcules responia amb futbol directe i centres que morien en les mans d'una assegurança Pau Torres.

El guió era el previsible tenint en compte la classificació. Però, és clar, una cosa és la teoria i una altra la pràctica i amb el pas dels minuts l'Hèrcules es va anar deixant anar davant un Lleida que anava cedint metres sense renunciar, això sí, a buscar la contra.

D'aquesta manera van arribar els millors minuts dels locals, que anaven a gaudir de la seva millor oportunitat als 25 minuts amb un xut des de la frontal de Borja que Pau Torres buidava a servei de córner. Treien els locals i de nou ho intentava Nani forçant un altre córner. Ara era l'Hèrcules qui se sentia còmode i el Lleida qui començava, com no podia ser d'altra manera, a patir davant l'encaixada dels locals.

Una ràpida sortida a la contra de Liberto servia per desengreixar una mica i gaudir d'un servei de córner que no només no es va traduir en perill sinó que es va convertir en una contra que va acabar en una falta llunyana que es va servir sense conseqüències.

El xoc era, com avançaven uns i altres en la prèvia, un duel d'alçada, digne de play off per la intensitat i respecte mutu, encara que sense grans ocasions. Semblava que només els errors propis podrien decidir alguna cosa en aquest primer temps i així va ser. Primer es va equivocar el Lleida i Borja va rematar forçat. Després l'Hèrcules es va animar i entre Oriol i Liberto van muntar una contra letal que el menut extrem va centrar perquè Raúl rematés al fons de la xarxa anotant d'aquesta manera el seu primer gol oficial amb la samarreta del Lleida. 37 minuts, 0-1 i escenari ideal per a un Lleida molt seriós i letal en els metres finals que se n'anava al descans amb un gran botí.

L'Hèrcules va fer un pas endavant en l'inici del segon temps davant un Lleida que va semblar cedir la possessió conscient que darrere estava ordenat i tant Liberto com Molinero podien decidir per banda en qualsevol contra.

El cas és que les primeres aproximacions van ser locals, però Pau Torres mantenia el forrellat a la seva porteria. Fins que va arribar al minut 64 i Olmedo es va treure un centre prodigiós que ni Simic ni Trilles van poder treure i Carlos Martínez, completament sol, batia la porteria visitant establint l'empat.

La reacció del Lleida, però, va ser fulgurant i en la següent acció Liberto tornava a guanyar la línia de fons i Molinero no encertava a rematar una centrada que Ñíguez treia sota pals. Ara el Lleida tornava a tenir-la davant un Hèrcules que va semblar baixar el pistó després de l'empat. Molo va començar a moure la banqueta segurament més per obligació que per necessitat perquè als 70 minuts Joanet entrava per un Adri León ranquejant i amb prou feines un parell més tard Eder suplia a un Raúl que també s'anava tocat.

El partit entrava en la recta final i començava descontrolar. Entrava Alpha per Molinero als 81 minuts i encara que l'Hèrcules li tirava més cor que cap, el Lleida no semblava patir i fins i tot va tenir fins a tres clares ocasions per acabar sumant la victòria.

Al minut 88 Xemi rematava lleugerament desviat. Ja en el descompte Liberto protagonitzava una excel·lent jugada personal que rubricava amb un remata davant el qual el Falcón es lluïa. El porter local tornava a ser determinant just en l'última acció del xoc quan treia una nova rematada d'Alpha que no trobaria el seu destí, amb el que els de Molo s'anaven amb un empat que fins i tot va saber a poc.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats