Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h


L'Audiència Nacional rebutja el recurs de la fiscalia i confirma l'absolució de Sandro Rosell



La Sala d'Apel·lació diu que no hi ha prou proves contra els acusats i que la sentència absolutòria està argumentada


La Sala d'Apel·lació de l’Audiència Nacional ha rebutjat el recurs de la fiscalia contra l'absolució de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell i els altres cinc acusats de blanquejar comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la selecció brasilera de futbol i un contracte d’esponsorització amb Nike. El tribunal considera que la sentència de la mateixa Audiència Nacional està ben fonamentada i argumentada jurídicament i que els fets provats s'adeqüen a les proves que es van veure durant el judici. La fiscalia demanava inicialment fins a 11 anys de presó pels acusats.

Al final del judici la fiscalia ja havia rebaixat aquesta pretensió fins a sis anys de presó per blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal, cinc anys per al gestor andorrà Joan Besolí, i penes d’entre 1 any i 11 mesos i 1 any i 6 mesos per a la dona de l’expresident, Marta Pineda, i altres tres acusats, Pedro André Ramos, Josep Colomer i Shahe Ohannessian.

Ara la Sala d'Apel·lació considera que la fiscalia no ha pogut demostrar una valoració errònia de la prova o cap defecte formal al judici i la sentència, i per això referma l'absolució, que es pot recórrer al Suprem.

En la seva sentència de l'abril passat, la Secció Primera de la Sala Penal explicava que després de contrastar valorativament les proves de la defensa i l’acusació “només ha estat possible arribar fins on s'ha arribat”, i per tant cal emetre una resolució absolutòria en favor de l‘acusat.

L'Audiència considera raonable que la UDEF i la UCO obrissin una investigació sobre els fets, associant-los a un delicte de blanqueig de capitals. Ara bé, constata que tenint en compte la prova aportada per la defensa dels acusats, queden "almenys dubtes", tant pel que fa a la il·legalitat de les comissions, com respecte a les sospites apuntades sobre les diferents societats.

Aquests dubtes, deia el tribunal, "han de ser resolts a favor de l'absolució", ja que allò que l'acusació considera que són comissions il·legals, "no es pot descartar que siguin retribucions per activitats de negoci que no mereixen retret penal". En la mateixa línia, afegia que les societats que la fiscalia titlla d'instrumentals, utilitzades per ocultar diners, "no es pot descartar que tinguin una activitat real".

Així, el tribunal sentenciador sostenia que a partir de la informació policial aportada per la UDEF i la UCO, era "raonable" mantenir que els fons que van arribar al compte de la societat UPTREND van acabar sent transferits directa o indirectament a comptes de Ricardo Terra Teixeira, expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, articulant-se així un delicte de blanqueig. Ara bé, tampoc es pot descartar, continua el tribunal, que UPTREND tingués una "activitat real", que aquesta circulació de diners "respongués a operacions reals" i que el contracte d'intermediació fos una realitat.

També subratllava que l'informe final en què es basa bona part de l'acusació té fonament a partir de la informació que es tenia en aquell moment, però el tribunal va començar a tenir dubtes després de sentir la compareixença de l'inspector que es va encarregar del treball. Posa com a exemple el fet que l'informe inclogués informacions periodístiques no contrastades com a prova.

Així mateix, remarcava que el ministeri fiscal "incorre en una confusió" a l'hora de relacionar quantitats que provenen de contractes diferents.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats