Lleida
6/12° C (pluja)
97% 26 km/h


Messi dona el liderat al Barça (0-1)



Ter Stegen salva els blaugrana al Wanda


De nou Lionel Messi, aquest cop en el minut 85, va sorgir a el rescat del Barça, ??va doblegar a l'Atlètic de Madrid i va tornar a el conjunt blaugrana al liderat a l'estadi Wanda Metropolità, escenari d'un duel competit que va resoldre el de sempre amb la indispensable col·laboració abans de Ter Stegen.

De les parades del porter alemany en el primer temps a el gol definitiu, un altre més, de l'atacant argentí, el factor que va desbordar un combat intens, que va poder guanyar qualsevol, però que va guanyar Messi, amb una paret amb Luis Suárez i un precís xut amb l'esquerra, de manual, que va ser inabastable per a Jan Oblak quan el xoc apuntava a l'0-0.

Trenta gols li ha marcat ja el '10' blaugrana a l'Atlètic, que s'allunya de la Lliga en el partit en què havia reconstruït una versió més que reconeixible, conscient que no hi havia marge per al conformisme. Amb ambició i determinació, la seva posada en escena va ser molt més que esperar el Barcelona o assistir a la seva possessió.

El va pressionar la sortida de la pilota, se la va arrabassar amb certa pressa en unes quantes ocasions i li va proposar un jeroglífic inicial a l'equip blaugrana que no va encertar a controlar fins una bona estona. En aquells dies, amb Júnior desbordat per la banda esquerra, el Barça havia sobreviscut entre el pal i, una altra vegada, Ter Stegen.

El pal va repel·lir la primera ocasió, en un centre de Mario Bell que va prendre camí a la porteria pel rebuig fallit de Júnior; en la segona el porter va sorgir amb una altra parada d'aquestes que tenen fins a una mica de miracle quan va parar l'imparable amb el taló esquerre, quan la rematada també de Bell, semblava gol o gol ... excepte per al sensacional porter alemany, el millor ja llavors.

Va ser crucial per sostenir a Barcelona en un moment més que compromès, de què va sortir de cop i volta, gairebé sense intuir-lo, quan el mexicà Héctor Herrera va tacar la seva imponent trobada amb el seu únic error; una pilota perdut que no va acabar en res més perquè Rakitic va connectar una rematada fluix quan veia només a Jan Oblak.

Més enllà de l'ocasió, va ser un punt d'inflexió. Ja no es va sentir l'Atlètic tan precís amb el seu pla. Ni tàctica ni ofensivament. I el Barcelona va recuperar instant a instant alguna cosa de la seva figura, a través de la possessió, però també de la profunditat, de les aparicions de Messi i de la retrobada amb la rematada: Luis Suárez va xutar de volea fora primer; Piqué va rematar de cap a el travesser després.

I, entremig, Ter Stegen el va salvar una altra vegada, a un cop de cap de Morata. La seva intervenció, de nou decisiva, va reafirmar uns reflexos a l'abast de molt pocs, de gairebé ningú, quan el partit era un vaivé sense cap certesa i quan Griezmann, esbroncat cada vegada que va contactar amb la pilota, passava inadvertit. A la mitja part, 0-0.

Tot estava ja equilibrat. En aquesta calma tensa que suposa tenir davant Messi, més en la creació, gairebé com un migcampista, que al voltant de l'àrea o en la definició, ben vigilat per l'Atlètic, que també va demostrar arguments per sentir-se capaç de fer mal a l'contraatac, de nou amb Héctor Herrera a el comandament.

No hi havia notícies ni de Griezmann ni de Luis Suárez. Tampoc de Joao Fèlix. La possessió i les ocasions, encara esporàdiques, eren de el Barcelona; la resistència de l'Atlètic, ja més incrustat enrere. Ho va intentar Messi i el va parar Oblak, amb més problemes dels que li proposava el tir de l'argentí. També va tallar un contraatac de l'uruguaià.

Més exposat l'Atlètic i més ofensiu al Barcelona, el partit havia canviat. Simeone va recórrer a Vitolo, però va reemplaçar a Joao Fèlix, quan el partit i la groga de Correa pressuposaven una altra elecció com substituït. El tècnic va rebre xiulets de el públic, que va esclatar de veritat quan Mateu Lahoz va entendre que una falta de Piqué amb pinta de groga -ja tenia una- no mereixia tal sanció. Després, potser, va compensar quan no va amonestar Vitolo per una entrada.

Encara quedava un quart d'hora. Un món en un partit que podia guanyar qualsevol. Ho va demostrar de nou amb una altra ocasió de Morata, a punt de l'1-0, quan ja tot es movia en el tall d'un error o d'un encert. Sense imprudències, però sense renunciar a la victòria i sense Piqué, colpejat en un genoll i substituït a vuit minuts de la fi.

I no hi ha ningú que encerti més en el futbol mundial que Messi, que va connectar amb Luis Suárez a la paret i va definir el xoc, com tantes i tantes vegades. És el líder de el Barcelona i de la Lliga.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats