Lleida
20/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Un doblet d'Eder sotmet el València B (2-1)



El Lleida se situa quart, a l'espera que es completi la jornada.


Lleida Esportiu, 2: Pau Torres, Ruiz, Oriol, Trilles, Liberto, Eder, Xemi, César (Simic, m. 60), Abel (Eneko, m. 85), Adri León y Cano (Marc Martínez, m. 68).

València Mestalla, 1: ?Rivero, Molina, Guillamón, Castro, Guerrero, Adri Gómez, Pérez (Koba Lein, m. 60), Pascu (Pablo, m. 55), Planas (Hugo González, m. 75), Carlos González y Escobar.

Gols: 1-0, m. 30 Eder; 2-0, m. 62 Eder; 2-1, m. 75 Guerrero.

El Lleida Esportiu va encadenar la seva segona victòria consecutiva al Camp d’Esports davant un València Mestalla molt tendre que a penes va inquietar als de Molo. Un doblet d'Eder va decidir el partit.

Jose Ruiz tornava a l'equip després de la seva sanció per a ocupar el lloc d'Eneko, però en l'alineació de Molo mai no pot faltar la sorpresa i aquesta vegada va ser la suplència d'un Simic que en els últims partits havia mostrat una línia ascendent i ahir cedia el seu lloc en l'eix de la saga a Trilles.

El primer temps anava a convertir-se en un monòleg del conjunt blau enfront d'un filial que només va espantar en accions puntuals. La pilota era local amb una possessió superior al 70% de la mà de Cano i Molinero, movent-se sempre entre línies i traient partit de l'excel·lent treball de Xemi i Adri Lleó. A més, en aquesta ocasió la pressió alta va funcionar a la perfecció i quan l'equip perdia la pilota aconseguia recuperar-la ràpidament davant un rival que es veia àmpliament superat.

No obstant això, el primer xut a porta seria del València amb un intent de Pascu des de la frontal que va morir a les mans de Pau Torres. Va ser un miratge. El ritme, el joc i la pilota eren blaves. Només faltava verticalitat, especialment en una banda esquerra en la qual Oriol es va mostrar més contingut de l'habitual i Lliberto apenes entrava en joc.

Però en la dreta Ruiz, Cano i Molinero començaven a rondar els dominis de Rivero. Una paret entre els dos últims acabava amb un control massa llarg de Molinero que propiciava que el meta visitant recollís la pilota. Poc després era Eder, molt actiu entre la defensa, qui rematava escorat a les mans de Rivero.

Es tractava de ser pacient i el Lleida ho va ser. Trilles recuperava una pilota als 28 minuts en la frontal de l'àrea pròpia i el conjunt blau, després de 17 passis de banda a banda i un minut llarg de possessió, trobava a Molinero en el flanc dret d'atac. Centre mesurat, davant la passivitat de la defensa visitant, al balcó de l'àrea petita i Eder s'avançava a Rivero per a rematar de cap al fons de la xarxa.

Gol. I porrada tremenda el que es va emportar el pichichi del conjunt blau perquè el porter del filial va mesurar malament i en lloc de treure de punys la pilota el que va fer va ser propinar un cop de puny al seu rival. El més difícil s'havia aconseguit i donava la sensació que per poc que s'acurés el Lleida podria trobar més premi davant un València que en teoria havia de fer un pas al capdavant.

No obstant això, ni el Lleida va estrènyer més del just i necessari ni el València es va venir amunt excessivament, amb el que es va arribar al descans amb victòria local per 1-0. Els de Molo, que van dominar però a penes van rematar, havien tret petroli. Els de Sanz necessitaven una mica més perquè amb aquest guió difícilment anaven a aixecar el partit.

El pas per vestidors gairebé no va canviar res. De fet, van ser els locals els que van continuar manant amb la diferència que aquesta vegada van sortir en tromba i en tres minuts ja havien signat dues aproximacions. Una de Liberto que no va arribar per poc a una pilota llarga. I una altra claríssima quan el mateix Lliberto centrava al segon pal, Eder la baixava de cap i Molinero, absolutament sol en la frontal de l'àrea petita, rematava als núvols quan tenia tota la porteria per a ell.

El Lleida començava a agradar-se i als 54 minuts s'emportava un bon esglai quan en una falta lateral Guillamón rematava sol enviant la pilota per sobre de la porteria de Pau Torres.

Va arribar el moment de les rotacions, especialment en un filial que fins al moment apenes havia inquietat els dominis de la porteria local. També al Lleida, encara que per obligació. Soriano es trencava als 60 minuts i deixava el seu lloc a Simic.

El guió no va canviar i els de Molo encarrilaven definitivament el partit dos minuts després quan Molinero executava una falta des de banda esquerra, Adri León la prolongava i Eder, atent, controlava en el cor de l'àrea per a afusellar el 2-0.

Ara sí. Tot feia indicar que el final de partit seria plàcid. Però no. Oriol s'adornava amb un barret en el centre del camp, però acabava perdent la pilota propiciant la contra d'un València, que va reduir distàncies amb una fuetada des de 30 metres de Guerrero que va entrar com un obús en la porteria de Pau. A partir d'aquí el filial ho va intentar i fins i tot va disposar d'alguna arribada, però el Lleida no es va despistar i va acabar sumant la victòria.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats