Lleida
17-33° C (sol)
97% 26 km/h


Valverde, la baula més feble en la crisi blaugrana



El tècnic podria ser cessat a final de temporada


La continuïtat a la banqueta del FC Barcelona de l'entrenador Ernesto Valverde, amb contracte fins al 2020, torna a aparèixer com un enorme interrogant, després del desastre dels barcelonistes a la Lliga de Campions a Liverpool (4-0).

La profunda crisi que ha originat l'eliminació, que se suma a una de similars característiques l'any passat contra el Roma, han posat al centre de la diana a alguns jugadors, però especialment a Ernesto Valverde, el suport al vestidor i directiva és possible que es ressentin per l'erosió que ja ha començat a produir aquest nova hecatombe al club català.

Al Barcelona no s'espera que hi hagi cap moviment brusc per evitar causar més mals majors amb vista a la final de la Copa del Rei de d'aquí a unes setmanes, encara que tot queda a expenses de la reacció que pugui tenir el aficionats aquest cap de setmana al Camp Nou, on el Barça posarà punt final a la temporada.

L'any passat va transcendir que un sector de la directiva havia sentenciat a Valverde per l'eliminació davant un equip clarament inferior com va ser el Roma, al qual els s'havia guanyat en l'anada del Camp Nou per 4-1 i que va remuntar a Itàlia per 3 -0. Tot i aquell manifest malestar, l'equip va reaccionar de la millor manera, en sentenciar la Lliga i recollir un doblet a la final de la Copa en un incommensurable partit contra el Sevilla (5-0).

Els severs ensopegades a la Supercopa d'Espanya, en la qual Valverde va debutar en la banqueta amb un pallissa del Madrid per 5-1 en el global dels dos partits, ia la Lliga de Campions a mans del Roma, van ser atallats al final del curs per un doblet que va satisfer a un majoritari sector blaugrana, que va acabar veient com el Madrid enllaçava la seva tercera Copa del Europa seguida en quatre anys.

Amb el nou curs, més que Valverde i la directiva, va acabar sent el nou primer capità de l'equip, Leo Messi, que va marcar el camí del grup en el present campionat, obtenir la que va denominar com "la bonica Copa". A Messi poc o gairebé res se li pot retreure pel recorregut blaugrana en la present Lliga de Campions, ja que ha empès els seus i ha arribat on altres segueixen estancats (Luis Suárez, un sol gol en dos anys).

Fins el fatídic partit d'Anfield, el Barcelona ha estat un equip solvent en la present Champions, tornant a ser primer de grup i portant-se amb amplitud els vuitens (contra el Lió, 5-1 en el còmput general) i quarts (Manchester United, 4-0), però igual que l'any passat contra el Roma, el Barça de Valverde se li ha atribuït covardia per enfrontar-se contra un Liverpool que amenaçava amb ser un remolí al camp.

La piconadora que va passar a Anfield sobre el Barça no va ser cap sorpresa, ja que en l'anada va passar una cosa semblant, amb l'única diferència que el Liverpool va ser del tot ineficaç davant Ter Stegen, i Messi va acabar fent el de sempre: tirar-se l'equip a l'esquena i treure'l del mal pas.

Pel volta, Valverde va repetir 11 i filosofia: "Hem d'atacar. Pensar a tenir el control és un error, perquè és el que ells esperen ", va sentenciar el preparador en la vigília, una declaració d'intencions que presumia un suïcidi, ja que des del propi banqueta se li tornava a donar un cop de peu al llibre d'estil del club.

Valverde va presumir que el Liverpool no anava a permetre que desplegués el seu joc de control, com habitualment intenta la totalitat dels seus rivals. Igual que en l'anada, va dotar de múscul al centre del camp, amb l'alineació d'Arturo Vidal, qui es va moure en la seva salsa i va acabar sent un dels millors a Anfield, i va enviar a la banqueta a Arthur, un migcampista que sap donar-li pausa al futbol blaugrana amb el qual pretén tenir el control des de la medul·lar.

A l'anada, només es va salvar el resultat, mentre que a la tornada, al grup de Valverde no li va servir de res pretendre igualar-se en múscul amb el seu rival, i intentar a la desesperada recuperar el control del partit amb la incursió en l'últim tram a Arthur. No obstant això, el Barça va tenir gairebé mitja dotzenes de clares ocasions de gol.

A Valverde de l'ha titllat d'haver traït l'estil i el mètode del Barça i comptar amb la complicitat no només de la directiva, sinó del principal responsable de la confecció del primer equip, el mànager Pep Segura. Els resultats ho han aguantat tot, especialment gràcies a Messi, però ara en el segon ensopegada a Europa, el dolor per la humiliació del 4-0 sembla que no a quedar només en un altre mal dia.

El tècnic apareix com la baula més feble en la decepció que abraça a l'entitat, a l'achacársele covardia en partits de molta alçada i per allunyament de la filosofia futbolista el coneixement se li suposava. En aquesta tessitura, Valverde no es troba sol, ja que la directiva amb la seva elecció i renovació ha avalat al tècnic com un preparador capaç de portar el club a les més altes cotes d'èxit.

Fa mitja dotzena de temporades, quan semblava que una greu crisi al vestidor patida per Luis Enrique, va portar a l'aleshores president en funcions Josep Maria Bartomeu a tallar l'onada d'indignació al club avançament d'eleccions. Al final, el Barça va fer un triplet ia les eleccions Bartomeu va escombrar amb una majoria absoluta inapel·lable, en la qual va concórrer l'expresident Joan Laporta.

Ara a Bartomeu només li queden dues temporades, sense poder-se presentar a la reelecció, i deures rà calibrar com recondueix la crisis que se li va a tirar a sobre, ja que té aspecte de ser bastant més rotunda que la de l'any passat. El manual de supervivència d'una directiva sempre apunta a tallar per la baula més dèbil, però al seu favor també estan alguns cops d'efecte de Bartomeu que han acabat per convèncer la majoria de la parròquia blaugrana, sense arribar a sacrificar l'entrenador.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats