Darrerament tinc la mosca. On? Al nas, esclar! Llegeixo que Najat el Hachmi esdevé la setzena escriptora que guanya el Nadal amb El lunes nos querrán, novel·la sobre dues dones a la recerca de la llibertat. Uf! Amb tot, el Nadal sempre s’ha significat per premiar la bona literatura sense exclusió de gènere. De fet, el primer Nadal li va ser atorgat a una dona: Carmen Laforet per Nada.
La mateixa nit que premiaven Najat el Hachmi li donaven el Pla a una altra dona, Maria Barbal. I el darrer premi Planeta el guanyava Eva García per Aquitania. És evident que les dones tenim les de guanyar. Tan bones som? Sí, sí, ja sé el que vostè em dirà: sempre, ni que sigui solapadament, les dones tenim les de guanyar. D’acord. Ara, però, ja no ens cal recórrer a subterfugis, és un fet que en literatura tot el que sona a dona reivindicativa està ben vist perquè ven… El discurs oportunista i maldestre de l’emancipació femenina també s’ha estès al cinema com la pesta.
L’altre dia, sense anar més lluny, sortia tan indignada de veure El manual de la buena esposa que la isolada mosca del meu nas esdevenia un eixam eixordador. I què me’n diuen de la política? Els partits es barallen per veure quin d’ells esgrimeix més dones al llistat electoral. I els governs aposten perquè les seves ministresses assumeixin responsabilitats en carteres tradicionalment ocupades per homes, superant barreres, prejudicis i embarassos. Mira, tu! Però, si a una dona li donen el càrrec només per ser dona, amb quina força pot argumentar la seva capacitat, dignitat i competència professional?…
Vagi per endavant que això de la paritat em sembla una parida. Les persones han de ser elegides per la seva vàlua, i no pel gènere! A més l’acceptació del canvi de sexe ho ha complicat: què és ser home o dona avui? Sigui com sigui, si no s’elegeixen per la vàlua, la cosa pot sortir “rana”.
Però què dius, Marisa? Hauries d’estar contenta (em diu el meu Pepito Grillo, a risc de rebre una plantofada que el deixi estabornit, ja en tinc prou amb les mosques!), què no te’n recordes del que la François Giroud, va deixar dit: “La dona serà igual a l’home el dia que s’anomeni una dona incompetent per a un lloc important”. Així doncs: Eureka, noia! La igualtat ja és aquí! El meu grill assessor no se’n lliura de la plantofada. Les dones seguim cobrant un 20% menys que els homes!
