El clima està canviant amb temperatures més altes i menys pluges a Espanya, una tendència que s’agreujarà en el futur i que els científics estan estudiant a parcel·les on busquen les pràctiques agrícoles més resistents a aquestes variacions.
A la finca experimental de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària del Consell Superior d’Investigacions Científiques (INIA-CSIC) a Alcalá de Henares (Madrid), s’està simulant un augment de temperatura de diversos graus amb petites cambres de metacrilat per veure què pot passar d’aquí a uns anys.
El científic de l’INIA-CSIC José Luis Gabriel ha explicat a EFE que també utilitzen en altres parcel·les cambres d’exclusió de pluja i així analitzen l’impacte de la reducció de precipitacions als cultius comparant-los amb altres en condicions normals.
Encara no s’han publicat els resultats d’aquests assaigs que es van iniciar fa uns quants anys i serviran per analitzar el rendiment del gra i les propietats del sòl en un sistema de rotació de secà, concretament d’ordi, blat i lleguminoses.
Sembra directa i cobertes vegetals
Els experiments més nous conviuen amb un altre que fa gairebé 30 anys que està en marxa i se centra en les diferents intensitats del conreu, des del tradicional fins a aquell basat en la sembra directa sense voltejar la terra.
Gabriel ha destacat que en aquest temps han observat com “el conreu tradicional té uns rendiments que fluctuen força amb les condicions climàtiques, mentre que amb el tractament de no conreu probablement mai s’assoleixen els rendiments més grans dels millors anys, però aquests tampoc són tan mals als anys dolents perquè s’hi acumula una mica més d’aigua”.
Aquest darrer sistema dóna més estabilitat econòmica any rere any, malgrat els problemes de maneig que puguin sorgir, segons l’expert.
L’INIA està estudiant també la capacitat de les cobertes vegetals per regenerar sòls degradats, millorar-ne la fertilitat i segrestar carboni en finques on conreen veça i ordi amb diferents percentatges de barreges i densitats de sembra, amb conreu o sense.
“Tenim gairebé 500 punts de mostreig per veure si aquest maneig ens permet homogeneïtzar la parcel·la, cosa que per al pagès és molt més fàcil perquè pot manejar-la de manera similar, o si hi ha molta variabilitat espacial i cal treballar de diferents maneres”, sosté Gabriel.
Aquest especialista en cobertes vegetals considera que aquest sistema presenta “molts punts crítics que cal controlar molt bé” i prendre decisions en funció de l’objectiu marcat, com quan desfer-te’n o com fer servir aquests residus.
A prop d’aquestes finques hi ha el Centre de Recursos Fitogenètics, on s’estan buscant varietats locals antigues, tant espanyoles com estrangeres, que s’adaptin millor a les condicions climàtiques actuals ia un futur de menys aigua i més temperatura.
Fins a 300 varietats de blat i 400 tipus de llentia s’estan emprant als assajos, alhora que s’estan fent alguns estudis genètics per identificar els gens més tolerants a l’estrès hídric.
Aplicació pràctica
Una delegació de científics i representants dels països integrants de l’Aliança global d’investigació sobre gasos d’efecte hivernacle en agricultura (GRA) va recórrer fa uns dies aquestes instal·lacions després de la celebració a Madrid de la reunió del consell d?aquesta organització, la presidència de la qual ostenta Espanya aquest any.
Les pràctiques de sembra directa i cobertes vegetals són part dels ecorregimens o ajuts ambientals de la nova Política Agrària Comuna (PAC) i, segons el parer de Gabriel, tenen una repercussió “directa” a l’agricultura.
“Són tècniques que fa temps que s’estudien i, si bé necessiten una mica de subvenció, són beneficioses a llarg termini per a la salut del sòl i el medi ambient”, ha considerat l’especialista de l’INIA.
Amb la millora del contingut d’humitat del sòl, aquestes pràctiques ofereixen als cultius, a més, la possibilitat de resistir millor unes condicions extremes cada cop més presents en el dia a dia.
Crisi climàtica
La crisi climàtica va augmentar, almenys cent vegades, les possibilitats que es donés com va passar a finals del mes passat a bona part del Mediterrani un episodi de calor sufocant, més propi de l’estiu, que d’abril, i que va impactar especialment Espanya, Portugal, el Marroc i Algèria.
Així es desprèn de la investigació d’un equip de científics climàtics internacionals de la xarxa World Weather Attribution (WWA), que ha publicat aquest divendres les dades d’una anàlisi exprés sobre la vinculació del canvi climàtic amb aquestes altes temperatures a finals d’abril. al sud-oest d’Europa i nord d’Àfrica.
