Falta gel. L’increment del preu de l’electricitat i dels combustibles, la frenada de la producció durant la pandèmia i l’acaparament de glaçons per por a quedar-se sense producte han provocat la insuficiència frescal. La notícia ha saltat quan precisament la setmana passada, aprofitant una sortida als Avençons de la Mussara, van anar a veure el pou de gel. És impressionat. Té un diàmetre de vuit metres i una fondària que deu superar els set metres. L’ensorrament de la cúpula i l’herbassar dificulten la contemplació de la gelera, però sorprèn la magnitud de la fàbrica. Ramon Amigó, en un treball publicat a la revista Lo Pedrís, de Vilaplana, explica que la construcció del pou a finals del segle XVII o començaments del XVIII fou iniciativa de gent de Prades. Un tal Miquel Macip era un potentat del gel i tenia un contracte de proveïment de gel amb l’Ajuntament de Reus. El pou està a prop de la bassa geladora on es feia el gel a l’hivern i es guardava amb palla a l’immens forat. L’altre dia comentava, arran de la crisi alimentària per la guerra d’Ucraïna, que encara haurem de recuperar els molins fariners. Ves que no hàgim d’afegir també els pous de gel.
